La convocatòria del referèndum del proper 1 d’octubre i les derivades polítiques i judicials que se n’han desenvolupat han fet aflorar una colla de fenomens latents en la societat catalana. La repressió, dirigida en exclusiva des d’instàncies judicials i sense haver hagut de superar cap votació al Congrés, ha posat totalment en dubte el model autonòmic del 78 i el tímid sistema de garanties democràtiques de l’Estat.

A Catalunya -i entre setmana!- més gent que mai i de perfils ben diferenciats han sortit al carrer a defensar les institucions catalanes i han participat a les casserolades nocturnes. Així mateix, el que havia estat inicialment una dubitativa mostra de suport al referèndum per part del sector dels Comuns s’ha refermat fins al punt que aquest dijous faran el primer acte de campanya. Segur que en això hi ha ajudat l’assemblea del diumenge a Saragossa, en la que van sofrir en primera persona la visita de l’extrema dreta. La forta repressió d’aquests dies decanta a indecisos i fa despertar contradiccions fins i tot entre els més escèptics, i imatges esperpèntiques com les viscudes els darrers dies a Andalusia –amb la Guàrdia civil sortint de les casernes i la gent cantant “a por ellos”– no poden deixar indiferent a qualsevol. Que la qüestió va molt més enllà del nacionalisme ens ho han demostrat fa dies els estivadors del Port de Barcelona, els bombers de la ciutat comtal, o alguns vídeos (si volen anecdòtics) que corren aquests dies per unes xarxes socials efervescents.

De manera més sistematitzable, el cert és que les actuacions dels darrers dies del govern central i els jutges i l’espectacular desplegament  de Policia Nacional i Guàrdia Civil a Catalunya poden estar provocant canvis de fons dintre de la societat catalana. En aquest sentit, és gens casual que l’enquesta d’aquest diumenge de El País –gens susceptible de voler afavorir els interessos dels independentistes– mostrés com el suport a un referèndum d’independència a Catalunya se situava el els seus màxims històrics, amb un 82% dels catalans que s’hi mostrava a favor (el valor màxim registrat mai va ser en una enquesta de La Vanguardia el setembre del 2012, amb el 83,9% a favor, tal i com ens mostren els informes del CATN). Fins fa pocs dies aquest percentatge se situava al voltant del 70%.

L’Estat ha forçat el màxim tots els mecanismes que tenia al seu abast per frustrar el referèndum. El darrer, l’ordre que ha donat als Mossos d’Esquadra de recollir les claus dels punts de votació i custodiar els instituts durant tot el cap de setmana. A hores d’ara es fa difícil pensar que el referèndum podrà gaudir de les garanties que molts hauríem desitjat. Ara bé, la sacsejada a les consciències polítiques que l’actuació del govern Rajoy i els seus jutges fidels –amb la connivència absoluta de C’s i d’un PSOE desaparegut– ha provocat en el si de la societat catalana sens dubte és quelcom que tindrà un impacte en el futur del nostre país. Passi el que passi l’1 d’octubre, la separació mental entre dues realitats cada dia es fa més abismal. I ja se sap que la fruita madura, sempre acaba caient.