Hi va haver un temps en què les llistes dels millors discos de l'any (i pel·lícules, i llibres) que feien els mitjans de comunicació que ara considerem tradicionals despertaven dimonis entre una part de la clientela cultural. Aquesta mena de rànquings exciten el mercantilisme i la competitivitat, es deia, i una cosa encara més diabòlica, tendeixen a construir un cànon, on s'és vist, quan les opinions de la gent han de ser lliures com el vent i no han de venir pas pautades ni jerarquitzades per allò que diguin uns senyors amb ulleres de pasta.

Per tot això, és motiu de gran alegria constatar que, ara que la xarxa és plena de publicacions no tan tradicionals i de ben segur molt més fresques, planeres i horitzontals, totes s'han abocat amb gran puntualitat, quan comencen a ressonar les campanes dels fastos nadalencs, a confeccionar les seves llistes dels millors discos (i pel·lícules, i llibres) de l'any que és a punt de cloure's. Causa tanmateix, una fonda satisfacció veure com s'ha perfeccionat el vell costum amb tot d'aportacions enriquidores.

Per exemple, abans aquests rànquings es donaven a conèixer tot just als últims compassos l'any, fins i tot sovint al gener, i ara, en canvi, se n'avança la publicació a mitjans de desembre, o principis de mes. Quina troballa més feliç! Potser d'aquí poc, sabrem quins són els millors discos de l'any per la Mercè, o per Sant Joan, signe que com avancen els temps.

També s'ha millorat la manera de presentar les llistes. Ara s'estila l'ordre invers, per afegir-hi suspens, tot deixant el número u per al final. Però el millor és quan alguns mitjans digitals col·loquen cada àlbum a una pantalla diferent de manera que hagis de fer un munt de clics per arribar a descobrir quin és el guanyador. Aquesta és la mena de coses que ens fan millors cada dia.

Les llistes, els resums i els intents de cànon perviuen i es multipliquen, senyal que hi ha coses que s'han fet sempre no pas per caprici o per semblar més intel·ligents que ningú, sinó perquè ens agraden i ens interessen. I és així com els vells retrets, la remor de la incomprensió, els clams enfurismats i acusatoris que tan arrelats ens semblaven, s'han anat fent fonedissos tot encomanant-se de l'esperit d'harmonia tan propi del Nadal.