Costarà. No serà fàcil començar a actuar amb mentalitat d’homes i dones lliures. Han estat massa anys de fer política només de forma resistencialista com per, d’un dia per l’altre, actuar igual com ho fan les nacions lliures del món. No ens enganyem, encara passarà temps per aprendre a defensar els nostres interessos sense pensar en no molestar Espanya.

Aquestes reflexions venen a tomb després de saber que el Consell Assessor per a la Transició Nacional recomana la creació d’un Consell Ibèric format per Andorra, Portugal, Espanya i Catalunya. Això no és res més que la demostració que aquells que, en teoria, són els més capacitats del país per aconsellar als nostres dirigents continuen tenint els mateixos tics que han caracteritzat el catalanisme polític. Aquells tics que han estat els que han portat Catalunya a la situació de postració nacional i econòmica de la qual vol i podrà sortir només gràcies a la força de l’independentisme.

Recordem que el catalanisme tradicional s’ha destacat per la voluntat de voler conviure amb Espanya dins un marc polític democràtic per tal de regenerar-la. Mai ha volgut trencar-lo, i aquesta és una llosa que es veu que serà difícil de treure’ns de sobre. Fins i tot, quan oficialment es declaren partidaris d’un estat català no poden deixar de banda l’afany de voler catalanitzar Espanya. Una mena de Francesc Cambó versió 2.0. Però és que, a més, la iniciativa del CATN tampoc ajuda a fer amics precisament. Ja em direu quina gràcia deu fer a portuguesos i andorrans que Catalunya els vulgui posar dins l’òrbita espanyola quan ells mai ho han reivindicat. Uns i altres, amb els espanyols, ja es troben, pacten i negocien dins el marc europeu sense cap necessitat de fer marrada per Madrid.

Tot plegat aquesta iniciativa sembla pensada per dir “volem marxar… però no del tot”. I com que alguns del nostres no tenen el coratge d’afirmar categòricament i sense manies que Catalunya vol deixar de ser espanyola per sempre més (que, de fet, això és l’essència de l’independentisme) caiem nosaltres mateixos en aquests paranys que ja hauríem de tenir superats. La comunitat ibèrica de nacions és una idea antiga i fracassada que sempre han  proposat només els catalans per mirar, d’una forma dissimulada, d’escapolir-se una mica del domini espanyol. Òbviament, els portuguesos, que saben perfectament que la mentalitat castellana respecte a la península és la de voler el domini total, tiren pilotes fora quan algun català els va amb la cantarella de la comunitat de pobles ibèrics.  

Faria bé el CATN d’ocupar-se exclusivament d’allò pel qual ha estat creat sense voler arreglar la casa dels altres i ficar el nas allà on no li demanen. Fora millor que en lloc de dir als països del voltant quina política exterior els convé dediqués el seu temps a cercar les receptes per tal que el futur Estat català independent estigui lliure de la corrupció i l’amiguisme que han caracteritzat els diferents governs de  la Generalitat de les darreres dècades. Seria una bona forma de demostrar que la independència de Catalunya ha de ser sinònim de regeneració política i nacional. I és així com els indecisos passarien a formar part del front del “sí”.