La viticultura està plenament lligada a la Terra Alta. A les excavacions que s’estan realitzant al Poblat Ibèric del Coll del Moro, hi habitava el senyor o cabdill d’aquesta comarca. Des del lloc es divisen 200 quilòmetres quadrats de territori, al costat del seu castellet, on hi tenia el seu habitacle aristocràtic. Al costat del mateix, s’hi ha trobat el celler on es xafaven els raïms i els trulls on es dipositava el vi un cop fermentat. Els arqueòlegs daten la troballa del segle IV a.C.
Allí ja s’hi elaboraven el sucs dels raïms assolellats de les Cendroses, topònim que ens ha deixat imprès pel record posterior quan els romans, guanyadors de la darrera Guerra Púnica, cremaren els masos i els reduïren a cendres. En temps posteriors també es continuaren conreant vinyes a les vil·les romanes i elaborant-ne els seus vins ben reconeguts, per ser exportats a la Roma republicana i posteriorment a la Imperial.
I en ple segle XVII, el Dr. Onofre Català, rector de Gandesa i bateà il·lustre, ens recorda en els cronicons de “Sit memoriae posteris”, com ell mateix havia fet plantar a la sort anomenada la Capelleta que els Templers havien donat “in perpetuam” a l’església de Gandesa, per gaudi del seu rector, una vinya de garnatxa que produïa vins forts, saborosos i rics en sucre, dels millors que existien en aquella època.
Només fa un segle es van construir els Cellers Cooperatius del Pinell i de Gandesa, magnífiques obres arquitectòniques de Cèsar Martinell, que ratifiquen la tradició vitícola del territori. La història, doncs, ens explica la gran importància vitícola d’aquesta comarca, la més meridional de Catalunya.
Cal considerar que el vi ha evolucionat molt i, fins fa una cinquantena d’anys, es valorava principalment el grau alcohòlic i la força del sucre. Es veremava quan el raïm s’estava pansint i els ceps plantats a costers solejats que li donaven propietats diferents a l’actual. Els vins normals eren de 17 graus.
Avui, en canvi, es valora la suavitat, el color, els gustos i els perfums que amb tanta elegànciaa desprenen els vins actuals de la Terra Alta, amb graduacions entre 12 i 14 graus. I vet aquí que, apareix a les publicacions vitícoles de tot el món considerats com excel·lents. A tots els premis, entre els millors vins qualificats, sempre apareixen els de la Terra Alta. No només els de la garnatxa blanca que és on se’n produeix més quantitat i són els més reconeguts de tot el món. També altres varietats com el samsó, el macabeu, el morenillo, ull de llebre o la garnatxa peluda, entre altres, que se’n extreuen vins d’alta qualitat i guardonats per la seva qualitat i l’essència que porten implícits.
La terra on es conrea, hi té molt a veure, com també la configuració geogràfica, el clima i, amb ell, la pluviometria i els vents. I sobretot el tracte professional i ancestral dels seus pagesos, avesats de generacions anteriors a convertir el ceps en preuades joies, que les cuiden, cadascun d’ells, un a un, com a vertaders tresors. La història i la idiosincràsia de les gents en la seva manera de fer, possibiliten convertir els raïms en lluents i daurats per la força del sol des de la sortida a la posta, de forma natural.
El pagès terraltí, des de fa segles, poda el cep en verd, extraient el pàmpols sobrants per deixar penetrar el sol als grans dels raïms durant les hores del dia i ben airejats. Els vents àrids arribats de l’Aragó i els humits de la Mediterrània també hi juguen un paper significat. El de ponent li dóna la dolçor i el de llevant, la humitat matinera per equilibrar-lo en el gust, el color i l’aroma. Terra, sol, aigua i atenció conjuguen la personalitat del raïm que posteriorment és convertirà el seu suc en un dels millors vins de tot el món.
La terra li dóna caràcter. El panal tipus de terra dominant a la Terra Alta, són dipòsits transportats pel vent i les pluges durant segles des del Sahara. La configuració geogràfica de les valls amples que fan cap riu Ebre amb els subsidiaris petits barrancs en forma d’espina, han fet possible els panals. Els cursos fluvials d’aquest hi aporten les aigües de pluja però amb milions d’anys, els vents del sud, aquí coneguts per garbinada han sedimentat als racons orientats a llevant, hi aporten partícules de sorra que han convertit en aquestes terres en magnífics bancals i la majoria estan emparrats i complementats amb regs de suport per homologar la qualitat del producte, quan les pluges resulten escasses.
Aquestes terres són grans magatzems de partícules sorrenques que barrejades amb les restes vegetals dels boscos i matollars de segles, són la gràcia fonamental dels raïms que produeixen i que d’ells s’elaboraran aquests vins tan afamats arreu del món.
Els vents dominants, la garbinada de llevant i el cerç de ponent, son altres factors determinants que aporten als suc extret del raïm, els gustos que els enòlegs troben la forma de retransmetre als vins, amb els seus olors, perfums i gustos minerals que qualifiquen la personalitat diferent. No es rar trobar en el tast de les garnatxes blanques el gust de la sal arribada del mar pel vent de l’albada que combinada amb l’aroma del plàtan i l’aportació ensucrada del sol, li dóna un tarannà exclusiu i un temperament i finesa propi de l’excel·lència.
Vet aquí el conjunt de factors que han fet arribar tan lluny els vins de la Terra Alta. La setantena de cellers inscrits a la D.O Terra Alta, dirigits la majoria d’ells, per empresaris joves i actius, els exporten a les millors vinoteques i restaurants del món. Són prestigi, doncs, per la nostra comarca i per tot Catalunya, i una font de riquesa ben important per les Terres de l’Ebre.
Allí ja s’hi elaboraven el sucs dels raïms assolellats de les Cendroses, topònim que ens ha deixat imprès pel record posterior quan els romans, guanyadors de la darrera Guerra Púnica, cremaren els masos i els reduïren a cendres. En temps posteriors també es continuaren conreant vinyes a les vil·les romanes i elaborant-ne els seus vins ben reconeguts, per ser exportats a la Roma republicana i posteriorment a la Imperial.
I en ple segle XVII, el Dr. Onofre Català, rector de Gandesa i bateà il·lustre, ens recorda en els cronicons de “Sit memoriae posteris”, com ell mateix havia fet plantar a la sort anomenada la Capelleta que els Templers havien donat “in perpetuam” a l’església de Gandesa, per gaudi del seu rector, una vinya de garnatxa que produïa vins forts, saborosos i rics en sucre, dels millors que existien en aquella època.
Només fa un segle es van construir els Cellers Cooperatius del Pinell i de Gandesa, magnífiques obres arquitectòniques de Cèsar Martinell, que ratifiquen la tradició vitícola del territori. La història, doncs, ens explica la gran importància vitícola d’aquesta comarca, la més meridional de Catalunya.
Cal considerar que el vi ha evolucionat molt i, fins fa una cinquantena d’anys, es valorava principalment el grau alcohòlic i la força del sucre. Es veremava quan el raïm s’estava pansint i els ceps plantats a costers solejats que li donaven propietats diferents a l’actual. Els vins normals eren de 17 graus.
Vinyars de la Terra Alta Foto: Cadida (Anton Monner)
La terra on es conrea, hi té molt a veure, com també la configuració geogràfica, el clima i, amb ell, la pluviometria i els vents. I sobretot el tracte professional i ancestral dels seus pagesos, avesats de generacions anteriors a convertir el ceps en preuades joies, que les cuiden, cadascun d’ells, un a un, com a vertaders tresors. La història i la idiosincràsia de les gents en la seva manera de fer, possibiliten convertir els raïms en lluents i daurats per la força del sol des de la sortida a la posta, de forma natural.
El pagès terraltí, des de fa segles, poda el cep en verd, extraient el pàmpols sobrants per deixar penetrar el sol als grans dels raïms durant les hores del dia i ben airejats. Els vents àrids arribats de l’Aragó i els humits de la Mediterrània també hi juguen un paper significat. El de ponent li dóna la dolçor i el de llevant, la humitat matinera per equilibrar-lo en el gust, el color i l’aroma. Terra, sol, aigua i atenció conjuguen la personalitat del raïm que posteriorment és convertirà el seu suc en un dels millors vins de tot el món.
Garnatxa blanca de la Terra Alta Foto: Cadida (Anton Monner)
La terra li dóna caràcter. El panal tipus de terra dominant a la Terra Alta, són dipòsits transportats pel vent i les pluges durant segles des del Sahara. La configuració geogràfica de les valls amples que fan cap riu Ebre amb els subsidiaris petits barrancs en forma d’espina, han fet possible els panals. Els cursos fluvials d’aquest hi aporten les aigües de pluja però amb milions d’anys, els vents del sud, aquí coneguts per garbinada han sedimentat als racons orientats a llevant, hi aporten partícules de sorra que han convertit en aquestes terres en magnífics bancals i la majoria estan emparrats i complementats amb regs de suport per homologar la qualitat del producte, quan les pluges resulten escasses.
Aquestes terres són grans magatzems de partícules sorrenques que barrejades amb les restes vegetals dels boscos i matollars de segles, són la gràcia fonamental dels raïms que produeixen i que d’ells s’elaboraran aquests vins tan afamats arreu del món.
Els vents dominants, la garbinada de llevant i el cerç de ponent, son altres factors determinants que aporten als suc extret del raïm, els gustos que els enòlegs troben la forma de retransmetre als vins, amb els seus olors, perfums i gustos minerals que qualifiquen la personalitat diferent. No es rar trobar en el tast de les garnatxes blanques el gust de la sal arribada del mar pel vent de l’albada que combinada amb l’aroma del plàtan i l’aportació ensucrada del sol, li dóna un tarannà exclusiu i un temperament i finesa propi de l’excel·lència.
Vet aquí el conjunt de factors que han fet arribar tan lluny els vins de la Terra Alta. La setantena de cellers inscrits a la D.O Terra Alta, dirigits la majoria d’ells, per empresaris joves i actius, els exporten a les millors vinoteques i restaurants del món. Són prestigi, doncs, per la nostra comarca i per tot Catalunya, i una font de riquesa ben important per les Terres de l’Ebre.