El trist desenvolupament i desenllaç de la jornada del dimecres a l’Ajuntament de Badalona ens augura un trist panorama per les nostres ciutats i pobles. Tot es val per tal de guanyar la “batalla” pels ajuntaments, aconseguir la vara d’alcalde/ssa i governar la ciutat, sigui com sigui, sigui amb qui sigui. 

En aquest escenari pre-pre-electoral que es desencadena a un any dels propers comicis electorals, dóna la sensació que hi manca l’essencial: el debat sobre què volem i quines polítiques cal dur a terme a les nostres ciutats i pobles. L’exemple d’aquest sense sentit el trobem a Badalona on el PSC pensa que es pot governar (acció que compren direcció i decisió política, però també gestió), amb només tres regidors, tot l’ajuntament.

En els arguments del PSC per tirar endavant la moció de censura sobre l’alcaldessa Dolors Sabater de Guanyem Badalona en Comú, recolzat sobre la crossa del PP de Garcia Albiol i de Ciutadans, hi destaca el rol de suport de l’alcaldessa i el seu govern al dret a decidir (és a dir, a facilitar que el referèndum del passat 1 d’octubre es desenvolupés amb el màxim de normalitat possible) o el reclam de llibertat per als presos i preses polítiques. Quan se’ls pregunta per les polítiques de ciutats només saben posar sobre la taula queixes inconsistents sobre una escola bressol que està planificada i previst que obri al 2019. 

La lògica institucional i la valoració de les polítiques realitzades al municipi pel govern de Dolors Sabater no semblen, doncs, estar al centre de la decisió del PSC. Tampoc del Partit Popular o de Ciutadans. La cura per la ciutadania i el projecte de ciutat tampoc han estat, ja no centrals, sinó ni tan sols presents en el debat previ a la moció de censura. L’electoralisme s’imposa en estat pur per tal de guanyar un púlpit des d’on afrontar les eleccions municipals de Maig de 2019.

I el més trist és adonar-se que Badalona no sembla ser l’excepció. La tàctica electoral ho empastifa tot. El llenguatge bèl·lic s’imposa, quan els mitjans parlen ja de la "batalla per Barcelona". Una lluita cruenta pel poder a les ciutats i pobles puja de to a l’àrea metropolitana però que s’estén arreu. Una lluita que hauria de ser en realitat un debat. 

Un debat sobre els nostres municipis, sobre com millorar les condicions de vida de les persones, sobre com abordar els reptes socials, ambientals, democràtics o culturals en l’àmbit local. Un debat sobre si volem ciutats vivibles o ciutats competitives. Un espai on aquells que creuen que ambdues són compatibles puguin exposar les polítiques que pensen que ho poden fer possible. Un debat on es puguin confrontar diferents visions polítiques i econòmiques. Un debat on guanyessin els municipis i no els partits polítics.