Benvolgut senyor Bosch. Llegeixo el seu article en aquest diari acusant a C’s de ser d’extrema dreta i fonamentalistes, per defensar al Parlament de Catalunya la modificació de la Llei de llibertat religiosa per tal de prohibir l’ús del burca als espais i equipaments públics de Catalunya. De la seva argumentació tan sols es desprèn el descrèdit de l’adversari polític adjectivant-lo d’extremista, sense cap idea ni argument en defensa de la seva posició. És per això què, mes enllà de les desqualificacions personals respecte a la meva trajectòria política i personal –de la que per cert, em sento ben satisfeta-, m’agradaria que m’aclarís algunes qüestions que vaig plantejar a la meva intervenció i que sembla que vostè no va acabar d’entendre i de les que tampoc respon en aquest article.

En primer lloc m’agradaria saber si vostè és partidari o no de la defensa dels principis democràtics i dels drets d’igualtat entre homes i dones que, durant segles i amb molt d’esforç, hem assolit les dones en tots els àmbits de la nostra vida i si és partidari que aquests drets es puguin exigir, d'igual manera, a totes les persones que conviuen amb nosaltres sigui quin sigui el seu origen cultural o religiós. També m’agradaria saber si vostè, distingit representant de l’esquerra radical, és partidari que a l'empara del respecte a les tradicions religioses o culturals de civilitzacions diferents a la nostra, es justifiqui el sotmetiment de les dones a una “presó de roba” que les fa veure la vida quotidiana a través d’una reixa tèxtil, que les fa invisibles als ulls dels demès, convertint-les en un simple objecte sexual del seu amo que disposa de la seva vida i del seu futur, les sotmet i les vexa, i  les fa sentir-se indignes simplement pel fet de ser dones. Ja li avanço que jo no.

Vostè demana alternatives i jo li responc que l'única alternativa viable davant situacions que es viuen i es veuen a barris i viles catalanes no és altre que la defensa dels principis democràtics, la defensa de la dignitat, la igualtat i la llibertat de les dones, tinguin l’origen que tinguin, la religió que tinguin o la cultura que tinguin com a valor essencial de convivència en una societat democràtica. Aquestes argumentacions son de dretes o d’esquerres, senyor Bosch?

Estic convençuda que entre el “malisme” de l'extrema dreta fanàtica i el “bonisme” de l’esquerra permissiva i tolerant s’ha consentit l’avanç de posicions totalitàries i fanatitzades que vulneren els drets humans amb l’excusa de la defensa de tradicions religioses o culturals encobrint situacions d’autèntica esclavitud en ple segle XXI. M’agradaria saber si això té, per vostè, alguna mena de justificació, més enllà de la desqualificació personal que em dedica.

L’esquerra radical que vostè representa, escombrada a tot país modern d’Europa, ancorada en els rovellats postulats del maig del 68, té entre els seus vells arguments algun tipus de justificació per ser tolerants amb aquesta opressió? Entre els extrems ideològics que habitualment utilitzen la immigració per guanyar vots, hi ha tot un espai en el que Ciutadans (C’s) s’ha guanyat un lloc en la ferma defensa dels principis democràtics que fonamenten el nostre sistema de drets i llibertats, i que defensarem sempre, per molt que alguns se sentin incòmodes i adoptin actituds antidemocràtiques i masclistes quan una nova força política, denuncia la passivitat i la tolerància i els diu les veritats a la cara.

Li recomano que escolti la veu de moltes dones musulmanes, valentes, lluitadores, perseguides als seus països per ser defensores alhora dels seus drets i de les seves creences, de la dignitat i de la llibertat, que han demanat reiteradament als països occidentals que no frenin les iniciatives de prohibició del burca, ímbol de la opressió de les dones i que res te a veure amb l’ Islam. Seguint els seus consells, jo ho he fet a Catalunya, per la meva terra, des del  Parlament i en català, on s'asseuen altres veus polítiques que ho han fet també als seus ajuntaments i que únicament per incomprensibles raons partidistes no han donat suport a la iniciativa, malgrat haver realitzat nombroses declaracions que avalen exigir al govern d’Espanya una regulació igual a la d’altres països del nostre entorn.

Per vostè això és ser anticatalà? Arguments buits i buides paraules. Per mi, aquesta és també la meva manera de sentir-me catalana. Posar veu a la defensa de la igualtat i la dignitat d’aquelles dones que no poden fer-ho i pel ple respecte del nostre sistema de drets i llibertats democràtiques. Va per elles!