Fa unes setmanes el govern de la Generalitat decretava la sortida de la fase d’emergència per sequera, després de les pluges del mes d’abril i maig. Havien augmentat les reserves dels embassaments i el sistema Ter-Llobregat es trobava per sobre del 25% de la seva capacitat. El govern va considerar que era el moment de suavitzar les mesures. L’anunci es feia justament a dos dies de les eleccions catalanes. Però ens hem lliurat realment de la sequera?
Segons el conseller d’Acció Climàtica en funcions, l’entrada en fase d’excepcionalitat en lloc d’emergència ha de permetre guanyar temps i tenir marge de maniobra, però amb un Govern en funcions, qui actuarà per lluitar contra una sequera recurrent durant els pròxims mesos? I realment, tenim temps? Aquest any ha estat un any de rècords. El passat 24 de juny va ser el primer dia de l’any en què la temperatura de l’oceà no va batre cap rècord. Fins ara, cada dia de l’any 2024 havia marcat un rècord diari des de 1977, quan es van començar a recollir les dades. Cada dia havia superat les temperatures històriques per aquell dia concret.
Un dels temors dels grups d’ecologistes és que la situació torni a empitjorar ara que comença l’estiu, una època de turisme intens i de campanyes de reg que cada any suposen el consum d’aigua més elevat de l’any. L’any 2023, més de 25 milions de turistes van visitar Catalunya i se n’esperen encara més que l’any passat. La nostra agricultura cada cop és més de regadiu, la més rendible, però també la que consumeix més aigua i menys s’adapta al clima mediterrani i àrid. Per una altra banda, gran part dels cultius es dediquen a l’aliment del bestiar, del qual després només se n’aprofita unes poques parts per a consum humà, tot i el consum elevat d’aigua que suposa tot el procés. A més, les previsions meteorològiques avisen que aquest serà un estiu calorós. Per cada grau que augmenta la temperatura, augmenta un 10% l’evapotranspiració de les plantes i es redueix la disponibilitat d’aigua. També augmenta l’evaporació de les masses d’aigua.
Per una altra banda, la intensificació dels sistemes agrícoles i l’augment de la demanda d’aigua tenen un altre impacte en el nostre territori, més enllà de la sequera. Catalunya es troba en risc de desertificació. El territori no es convertiria en un desert, que en realitat és un ecosistema viu, sinó que patiria un procés accelerat de pèrdua de sòl. La desertificació degrada i erosiona el sòl, fent-lo més vulnerable a patir desertificació, entrant en un cercle viciós de degradació del sòl. Les zones més en risc són la conca de l’Ebre i les comarques centrals de Lleida i Tarragona.
El sòl és molt important per la vida, és un magatzem de carboni capaç de segrestar CO₂ de l’atmosfera per segles. També filtra i neteja l’aigua i reté l’aigua que després necessiten les plantes i els animals. A més, les últimes pluges torrencials que hem patit erosionen un sòl que ja està empobrit, de manera que es filtra menys aigua encara, reduint encara més les reserves d’aigua. I és que molts cops ens oblidem que la Terra és un ecosistema viu i que tots els processos conviuen en un equilibri que l’ésser humà està alterant a marxes forçades.
La fase d’excepcionalitat en què es troba ara Catalunya relaxa les mesures que s’havien imposat sobre el territori aquests últims mesos. Per molts, la relaxació de les mesures significa que ja no ens trobem en risc de sequera i podem continuar com hem fet fins ara. Es presenta la sequera com un problema momentani, en lloc d’un problema endèmic lligat al nostre sistema econòmic i com gestionem els recursos naturals. Si res canvia, continuarem patint períodes de sequera, ja que el canvi climàtic no farà més que empitjorar les condicions climàtiques.
El millor que podem fer és prendre mesures amb la mirada a llarg termini i assegurar que el nostre sistema econòmic fa un ús adequat i sostenible dels recursos, però per això necessitem un consens i conscienciació entre agrupacions polítiques i el gruix de la població que actualment no existeix. Per ara, seguirem actuant com si ens haguéssim salvat de la sequera fins que ens tornem a quedar sense aigua.