La República de Catalunya tindrà les seves forces d’autodefensa. Això és una obvietat que no cal ni dubtar-ne. En primer lloc, perquè serà una exigència de la comunitat internacional. No podem esperar cap mena de suport internacional, si no estem disposats a aportar la nostra part en la interdependència dels nostres veïns i aliats. Cap estat no ens ajudarà si nosaltres no estem disposats a ajudar-los. Em sembla de calaix. Qui es pensi que Catalunya pot anar per lliure en el moment actual, s’equivoca de mig en mig. També ho fa qui es pensa que els catalans estem predestinats a ser l’avantguarda de la revolució antimilitarista mundial.

En aquest sentit, i lligant amb el procés actual, que desembocarà inexorablement en la formació a molt curt termini de la República Catalana, de l’estat català, no podem més que afirmar, sense cap complex, que és normal voler un exèrcit català. Un exèrcit, que al no existir en aquest moment, no podem reflexionar sobre les seves fortaleses o sobre les seves febleses. Per contra, sí que podem fer-ho de les oportunitats que representa.

Quant a les oportunitats, ha de ser una organització plenament inserida en la societat catalana, és a dir, clarament popular. Seran els nostres homes i les nostres dones, els nostres fills i les nostres filles, qui el formaran. No podrem parlar-ne com a quelcom foraster, que és el que hem fet fins ara, quant no enemic i adversari. Només això, ja suposa una revolució cultural, fins i tot psicològica de grans dimensions. L’exèrcit català no ha d’estar al marge de la societat, no pot ser una casta, ni menys encara, un actor que es pensi que n’està per damunt d’aquella. Ben al contrari, estarà subordinat al poder democràtic, tot i que òbviament, no tindrà, internament, un funcionament democràtic, com no el tenen ni la sanitat, ni l’educació, per exemple.

Això ens porta a que els seus membres, bàsicament, serà personal altament qualificat en aquells àmbits de la seva especialització. Els exèrcits moderns i avançats, i el català ho serà, són també un referent en la recerca, la investigació, el desenvolupament i la innovació, que a banda dels seus objectius específics, també repercuteix en el progrés i el benestar de la societat a la qual serveix. D’exemples n’hi ha a cabassos. En conseqüència, l’exèrcit és un actor econòmic i social de primer nivell, l’activitat del qual pot generar molts llocs de treball, tant directes com indirectes. Molts d’ells d’alt valor afegit. I també representa una via cap a la inserció laboral juvenil, i fins i tot per a gent més madura.

Finalment, penso que és rellevant, sobretot en un país territorialment tan desestructurat, tan desequilibrat, com Catalunya, que la seva implantació hauria de jugar un paper de reequilibri i ajudar al creixement i revitalizació d’aquelles comarques que actualment presenten dificultats demogràfiques i de creixement econòmic, actuant en elles com un autèntic motor, o, dinamitzador.

Hi ha altres oportunitats, de les quals, probablement, en parlarem en un proper article.