Des del dia internacional de l'orgull LGTB que no paro de veure cartells amb el lema «Estima com vulguis». Cartells de tots els partits i totes les associacions amb el seu llustrós marxandatge, que és el camí que el capital reserva a qualsevol activisme convertit en folklore. Estima com vulguis —rumiava els dies després.

La cultura catalana ha anat plena d'intents per explicar-se l'orientació sexual. Per exemple, Un amor fora ciutat, de Manuel de Pedrolo. La novel·la explica la història de dos matrimonis trencats perquè les dones han descobert que els marits tenien un afer homosexual. Per intentar conservar-les, i amb l'esperança d'anar a l'arrel del tema, els marits es dediquen a explicar-los tota la seva biografia. Que si la mare hauria volgut que fos una nena. Que si la mare era massa dominant. Que si de nen odiava la mare i per tant totes les dones. Que si de nen desitjava la mare i evitava les dones perquè no suportava evocar aquell desig d'incest. Al llarg de la novel·la s'hi donen cent explicacions que des d'una òptica actual fan molta vergonya.

Segur que la intenció de Pedrolo era bona —i valenta; els censors franquistes van retirar la novel·la i a ell el van processar. Però en definitiva la moral del text és tristíssima: són dos homes que no poden evitar allitar-se amb homes per instint però que es casen amb les seves dones amb l'esperança de procrear-hi. És trist per a ells, que els planteja el seu desig sexual com una tara. I és trist per a elles, que són estimades per la mera possibilitat de donar-los fills.

Tot plegat és un episodi desafortunat que exposa diverses coses, algunes de divertides. Si el 1970 et processaven per justificar l'homosexualitat explicant infanteses i avui tenim un conseller de Cultura gai és que els temps han girat a una velocitat que Pedrolo no hauria pogut ni imaginar-se. Que a més sigui un conseller convergent explica que el sistema va millorant des de dins, per la necessitat i força d'alguns que hi participen, sense que calgui capgirar-lo. L'episodi també ens permet pensar la relació entre el sexe i la procreació, i les seves conclusions paradigmàtiques. La criança dels homosexuals, causa de tants escarafalls conservadors, és l'única forma que tenim tots de reunir l'instint sexual i el desig de perpetuar-nos, i aquesta és la base de la família sistèmica per excel·lència. I finalment l'episodi també demostra que una opció de vida no es normalitza fins que la gent no deixa de preguntar-se histèricament per què existeix. Que per tant, aquell «Estima com vulguis» és l'únic camí possible, l'únic que no humilia. «Perquè ho vols així i perquè està tan bé voler-ho com no voler-ho» estem dient. L'home com a projecte inacabat, ple de matisos i acceptat en les diverses possibilitats d'explorar-se és l'única alternativa als deliris dels censors i dels psicoanalistes. Però a més estimar, donar-se, cuidar sense voler dominar o que et dominin, costa molt. Tant, que només faltaria que et limitessin les opcions per qüestions de desig i sexes.