Opinió

A l'estiu, tota mútua viu

«Que s’utilitzi discursivament la defensa dels drets dels treballadors per privatitzar la sanitat pública és greu perquè s’aprofundeix en la precarització i explotació laboral i en la pèrdua de drets»

Eulàlia Reguant
27 d'agost de 2024, 19:00

L’agost de 2011 el govern del PSOE, amb Zapatero al capdavant, va pactar amb el PP de Rajoy el nou article 135 de la Constitució: avantposar el pagament del deute a qualsevol altra despesa, o dit d’altra manera, es pot retallar d’on sigui menys del deute públic. Han passat 13 anys, i les conseqüències d’aquell acord i d’aquella decisió encara les vivim en el nostre dia a dia, tot i que a vegades no siguem conscients de les vinculacions existents. La modificació de l’article 135 en ple estiu és l’exemple paradigmàtic per explicar com quan al poder li interessa pren decisions vinculades a les retallades de drets per les classes populars fora de focus i amb voluntat de no ser transparent.

Passen els anys i canvien governs però no aquestes pràctiques. Imagina que un diumenge, agafes la bici i caus, has d’anar a urgències i t’han de donar la baixa. A les portes del mes d’agost el govern espanyol, de la mà de CCOO, UGT i la Patronal, van pactar que sigui la Mútua laboral qui gestioni la nostra baixa i totes les proves mèdiques derivades (diagnosticar, tractar, rehabilitar i operar) en detriment de la sanitat pública. O dit més clarament, el govern espanyol del PSOE i Sumar, de la mà de CCOO, UGT i la Patronal, van acordar aprofundir la privatització del sistema sanitari públic.

L’acord no és nou. Ve avalat des de fa més d’un any per l’anomenat Pla Escrivá, que a les portes de les eleccions municipals ja es va recollir al V Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva, de nou, amb CCOO i UGT. Diuen que és per evitar les llistes d’espera, no expliquen, però, que el que fan és traspassar competències a les Mútues, i així fer valer criteris economicistes i productius per donar l’alta als treballadors deixant en un segon terme els criteris sanitaris. La proposta comença “només” per les baixes traumatològiques, però res no impedeix que s’amplii a més especialitats. És una nova manera de segregar entre població activa i població jubilada, aturada o infància: tenir una atenció a través de mútues per aquelles persones productives pel sistema i per aquelles que no es considerin productives un sistema públic de salut buidat de recursos. Hi ha qui negarà que és una privatització argumentant que dependrà del professional sanitari del sistema públic, com si no fóssim conscients que ja estan desbordats i saturats i que el que fa temps que reclamen són més recursos públics. L’administració pública no es pot espolsar la responsabilitat de garantir la qualitat la sanitat pública.

Els abusos en la mercantilització de la salut dels treballadors per part de les mútues no són nous, però que s’utilitzi discursivament la defensa dels drets dels treballadors per privatitzar la sanitat pública és greu perquè, de fet, s’aprofundeix en la precarització i explotació laboral, i en definitiva, en la pèrdua de drets. Un govern anomenat d’esquerres a l’Estat amb uns sindicats anomenats de classe reblen el clau i regalen a les mútues laborals un gran paquet assistencial perquè puguin engruixir, amb diners públics, els seus beneficis, mentre és incapaç de plantar-se amb la Patronal per aconseguir una reducció de la jornada laboral i així fer allò de “treballar menys, per treballar totes”. 

Fa anys a Catalunya ja vam viure com els centres sanitaris públics s’inundaven de publicitat i propaganda de les mútues privades i vam poder escoltar un conseller de Salut animant-nos a pagar per tenir accés a un dret essencial com és la salut. No és cap casualitat que aproximadament un 35% de la població catalana tingui contractats els serveis d’una mútua sanitària, és la conseqüència directa d’una política que ha permès el desmantellament de la sanitat pública, i de l’intent de desacreditar-la.

Tenir una consellera de salut que considera que els treballadors sanitaris treballen poc i que defensa la privatització del sistema de salut públic fa pensar que voldrà ser de les alumnes aplicades a l’hora d’implementar aquest acord. Ens toca defensar el nostre dret a la salut rebutjant els tractaments proposats per les mútues laborals i estant al costat dels professionals de la sanitat pública que es neguin a aplicar aquest pla i del sindicalisme que no cedeix a la Patronal.

Soc llicenciada en Matemàtiques. Vaig ser diputada de la CUP Crida Constituent (2015-2017, 2019-2023) i regidora de la CUP Capgirem Barcelona (2017-2019). He participat en organitzacions de finances ètiques i en favor de la justícia global. Soc activista en defensa dels drets dels pobles i la sobirania popular.

El més llegit