
ARA A PORTADA
Històricament, és ben cert que l’Estat espanyol s’ha bastit d’una forma autoritària, podríem dir que de dretes, utilitzant el vocabulari ideològic. Això ha induït a pensar que si es donava el suport a les esquerres, es construiria una altra Espanya, que seria més receptiva als plantejaments catalans, i al reconeixement nacional. A l’hora de la veritat, però, les esquerres espanyoles no només no han complert el que prometien sinó que no han dubtat en intentar aigualir Catalunya dins d’Espanya. L’engany de l’anomenat discurs frontpopulista, és evident, palmari. I a aquestes alçades qui argumenti desconeixement dels seus efectes, és un veritable farsant.
El discurs frontpopulista afirma que si Catalunya dóna suport a l’Espanya roja (és un dir), en sortirà beneficiada perquè evitarà que triomfi l’Espanya blava, que és l’enemiga tradicional de Catalunya. Ras i curt, el frontpopulisme no fa més que subordinar la lluita per la llibertat de Catalunya a la lluita ideològica entre una Espanya i una altra. Amb l’engany evident, que aquesta darrera lluita no existeix en tota la seva dimensió, perquè quan cal, les dues Espanyes bé que es posen d’acord, en aquells temes d’Estat, que diuen.
Precisament allò que més empipa els espanyols, els uns i els altres, és que el president Mas, en la seva estratègia, no ha caigut en aquesta trampa. No només no ha caigut, sinó que ha aconseguit bastir una estratègia transversal de caràcter independentista, on participen des de sectors de l’extrema esquerra a la democràcia cristiana. Això ha provocat el col·lapse dels socialistes, que estan en ple procés de big bang.
Mas exigeix que qualsevol oferta de Madrid compti amb l’aval del PSOE i del PP. Ja dic jo que aquesta oferta no arribarà mai. Abans es proclamarà la Tercera República espanyola, de caràcter aznarista i furibundament catalanòfoba, fet que, de manera immediata portarà a una declaració unilateral d’independència. Que, de fer el préssec, ja no tenim edat.
Barcelona (1964). Doctor en Ciència Política i de l'Administració i llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i en Història Contemporània. Professor de la Universitat Ramon Llull, a la Facultat de Comunicació. Autor de diversos llibres i articles sobre el nacionalisme espanyol i canadenc i els independentismes català i quebequès. També estudio l'impacte dels New Media en l'activisme polític i la globalització. Vaig ser director del Catalunya Campus i he col·laborat en diversos mitjans de comunicació. He participat en programes europeus de recerca, i investigat a Londres, Montreal i Toronto. No concebo la teoria sense la pràctica.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.