La ciutadania ha parlat. La jornada electoral ha acabat de la manera com tothom més o menys preveia: amb uns resultats que obliguen a negociar pactes per bastir majories i investir un nou president. Tanmateix, una altra opció és possible, que permetria resoldre un dels conflictes personals que més mal ha fet al moviment independentista.
La repetició electoral serà una realitat si cap combinació per sumar una majoria no fructifica al Parlament. L’independentisme té capacitat de bloqueig i té a les mans forçar una repetició electoral que permeti fer una campanya i unes eleccions que no estiguin condicionades per la repressió de l’Estat.
La campanya del 12-M ha transcorregut amb una certa normalitat, quan la democràcia continua en estat d’excepció al país. Encara hi ha líders polítics a l’exili, processats o inhabilitats. Hom no pot parlar de normalitat democràtica quan un dels candidats ha hagut de fer tota la campanya des de l’Estat francès. Tampoc no és acceptable que el líder del partit que governa Catalunya no hagi pogut ser candidat per una inhabilitació fruit de la repressió de l’Estat.
Una repetició electoral, que es produiria després de l’aprovació de la llei d’amnistia, permetria una campanya i unes eleccions amb menys interferències. I sobretot, sobretot, faria possible resoldre, d’una vegada per totes, el conflicte personal que fa impossible recosir la unitat independentista: l’enfrontament entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.
El camí cap a la independència de Catalunya no avançarà fins que Oriol Junqueras i Carles Puigdemont es puguin enfrontar directament, cara a cara, en unes eleccions nacionals. Han de ser els ciutadans, amb el seu vot, els que resolguin aquest atzucac que fa entorpir els fets d’octubre de 2017 i ha provocat un enfrontament visceral entre els dos principals partits del moviment independentista.
Segurament, una repetició no seria una notícia positiva per a la gestió del país, que necessita un govern que pugui encarar els reptes actuals i futurs de la societat catalana, i és evident que els partits a partir d’avui mateix començaran a intentar fer el sudoku dels pactes possibles, però la dicotomia que paralitza l’independentisme romandria irresolta.