Aquest dijous, el congrés espanyol va donar llum verda a la llei d'amnistia, un pas significatiu en l'intent de posar fi a la repressió de l'estat espanyol contra el moviment independentista català. La mesura arriba en un moment de profunda divisió política, i la seva aprovació ha estat fruit d'una conjuntura política molt específica, on els vots dels diputats catalans han estat claus per assegurar una majoria suficient per investir el govern espanyol i garantir-ne l'estabilitat.
No és cap secret que cap partit d'àmbit estatal no hauria aprovat aquesta llei si els vots catalans no fossin necessaris. Aquesta realitat reflecteix la fragilitat i la temporalitat de l'acord. Quan les majories canviïn, és previsible que les represàlies tornin implacables contra els catalans. És una amenaça latent que, més enllà de la política immediata, es percep com una espasa de Dàmocles sobre el futur de l'independentisme.
La comunitat internacional, que en altres temps va mostrar interès pel cas català, ara ho observa amb una certa indiferència. La falta d'acció decidida en els moments clau ha fet que molts actors internacionals perdin l'interès. Aquesta desconnexió global ens deixa a mercè de les dinàmiques internes espanyoles, on els sectors més ultres –inclosos els jutges, però no només– ja han començat a preparar les seves estratègies per torpedinar la llei d'amnistia.
Encara queda un llarg camí per recórrer abans que els efectes d'aquesta norma es puguin considerar reals i efectius. La repressió no acabarà amb la signatura d'un paper a contracor per part del Borbó, i és probable que les resistències legals i polítiques continuïn per un bon temps. Aquest període d'incertesa ha de ser encarat amb una renovació completa dels líders i dirigents del moviment independentista. Amb respecte i agraïment per la feina feta i les represàlies sofrides, calen figures noves, sense les ferides ni els complexos del passat, essencials per encarar aquesta nova etapa.
La nova generació de líders haurà de ser capaç d'enfrontar-se a un estat que encara es veu a si mateix com "un, gran i lliure", una imatge que contrasta amb la realitat d'una Espanya profundament afeblida, dividida i en conflicte amb la seva pròpia diversitat interna. La determinació i la claredat d'objectius seran crucials per no repetir els errors del passat i per avançar cap a una solució que respecti els drets i les aspiracions del poble català.