Després d'anys de discrepàncies materialitzats en la pèrdua de la majoria al Parlament en les eleccions del 12-M, l'aprovació de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats ha servit com a argamassa per recuperar -almenys momentàniament- la unitat de l'independentisme quan queden només deu dies perquè arrenqui la nova legislatura catalana. En un acte a la presó Model de Barcelona, amb la presència de dirigents d'ERC, Junts, la CUP, Òmnium Cultural i el Consell de la República, s'hi ha llegit un manifest en el qual es defineix com a "conquesta col·lectiva" la desjudicializació definitiva del procés i tot el que va comportar. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) no hi ha assistit.
Per part d'ERC, la màxima representació ha anat a càrrec d'Oriol Junqueras, president del partit, mentre que per part de Junts hi ha assistit el seu secretari general, Jordi Turullm juntament amb la presidenta del Parlament, Anna Erra. Laia Estrada, cap de files de la CUP a la cambra, ha liderat la delegació dels anticapitalistes. Per part dels comuns hi ha assistit el nou diputat Andrés García Berrio, advocat especialitzat en defensa dels drets fonamentals, mentre que Toni Castellà ha representat el Consell de la República. Xavier Antich, president d'Omnium, hi ha assistit en nom de l'entitat. L'ANC no hi ha participat per dos motius: per la situació interina -Lluís Llach no ha aconseguit la majoria necessària per presidir l'Assemblea- i perquè, com remarquen fonts de l'entitat, mai han estat partidaris de l'amnistia més enllà del benefici que pugui suposar per als encausats.
"L'amnistia és una victòria arrencada a l'Estat, que ha situat de nou el conflicte d'allà on no hauria d'haver sortit mai: el terreny polític", remarca el text consensuat per tots els actors, que sosté que la llei és un "pas més" en la "resolució democràtica del conflicte". "L'aplicació immediata de l'amnistia és un reconeixement inequívoc que la repressió no permetrà resoldre el conflicte i un acte de reparació als milers de catalans que han estat perseguits, investigats, encausats, inhabilitats, multats, empresonats i obligats a exiliar-se pel simple fet d'exercir drets fonamentals i defensar el dret a l'autodeterminació", subratlla el document, apadrinat per tot l'independentisme civil.
La norma, en aquest sentit, és una "conquesta" fruit de l'esforç "col·lectiu", de la "perseverança" de la societat civil i també de la "determinació democràtica" del sobiranisme. El text també reivindica el suport de centenars d'entitats que van formar part de l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació. "La seva aprovació és, per tant, l'evidència que la necessària pluralitat i diversitat internes del moviment no han de ser impediments per a la defensa i la consecució d'objectius compartits", indica el document. L'amnistia ha arribat després dels indults i de la derogació de la sedició, i ha estat possible des que Pedro Sánchez ha necessitat els vots de tot l'independentisme, inclòs Junts.
El document es tanca amb dos paràgrafs en els quals intenta deixar clar que amb l'amnistia "res no acaba ni comença". "Les multes, els empresonaments, exilis, l'espionatges o les investigacions policials només han aconseguit reforçar els centenars d'arguments que justifiquen l'aposta perquè Catalunya disposi d'un estat propi", indica el text, que es conjura per "continuar treballant pels grans consensos" i garantir l'exercici "lliure i ple" del dret a l'autodeterminació. En les intervencions d'ahir al Congrés dels Diputats, els portaveus d'ERC i Junts van assenyalar que l'amnistia suposava el primer pas cap al referèndum i cap a la independència, segons van dir Gabriel Rufián i Míriam Nogueras.