La inestabilitat a l'ANC es manté i amenaça de cronificar-se. L'entitat protagonista de les grans mobilitzacions fa temps que viu perduda en la batalla interna. Les eleccions al secretariat nacional i la tria del nou president buscaven tancar l'etapa de Dolors Feliu, marcada per la "llista cívica", que va ser descartada per la mínima amb els vots dels socis. Lluís Llach, contrari a aquest projecte i proper a Carles Puigdemont i la seva idea d'"unitat", apareixia com a favorit al ple d'aquest cap de setmana. El cantautor es presentava com un agent per refer enteses en un context polític que pot acabar en una repetició electoral en plena reordenació de l'espai independentista.
El secretariat de dissabte que havia d'escollir-ne els dirigents tenia la missió de triar els quatre càrrecs orgànics de l'entitat. Llach va ser el més votat en totes les votacions que es van fer a Vilafranca -fins a cinc-, però l'aparició per sorpresa d'un candidat alternatiu, Josep Punga, van impedir-li sumar les dues terceres parts dels vots per arribar a la presidència. Les acusacions de bloqueig s'han posat de manifest a les xarxes.
Al secretariat, que combina nous membres amb alguns de l'etapa Feliu, com ara Uriel Bertran, es poden dibuixar dos sectors, un de majoritari i un de minoritari, que té capacitat de veto perquè els càrrecs s'escullen amb dos terços. El majoritari, així ho indiquen els resultats de les votacions, volia situar Llach al capdavant de l'ANC. El cantautor va ser el candidat més votat al secretariat -3.268 vots, al bloc nacional-, molt per davant d'un desconegut Punga -32 vots, al bloc jove.
Totes les travesses situaven Llach com a favorit, però la seva negativa a pactar amb l'altre sector i el suport que va expressar públicament a Puigdemont a les eleccions del 12-M ha fet desconfiar alguns secretaris. Llach ha estat fins fa uns mesos al "govern" del Consell de la República que presideix el líder de Junts. Just després de la tria de secretaris el 18 de maig, Puigdemont el va felicitar públicament amb un missatge que tenia un aire d'encàrrec. Els contraris a la seva proposta -que són els favorables a la "llista cívica" i han perdut força al secretariat- retreuen al cantautor que dissabte a Vilafranca, en lloc de buscar la unitat interna, va tenir un to "perdonavides" i "arrogant", que es va fer evident hores després a les xarxes. Els partidaris de Llach assenyalen que el to de Punga i el seu entorn tampoc va ser constructiu i fins i tot parlen de "mala educació".
Felicitats @lluis_llach pels resultats, i per la nova etapa que s'albira a l'@assemblea. Refem unitats, reforcem ponts, compartim estratègies, per la independència. https://t.co/p8Ey3eeQHd
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 18, 2024
Llach va ser un dels noms que va posicionar-se en contra de la "llista cívica", projecte estrella del mandat de Feliu que volia rivalitzar amb els partits a les eleccions al Parlament. Més tard, el cantautor i bona part dels noms que han obtingut més suports al secretariat -com ara Julià de Jòdar, Pep Cruanyes o Toni Strubell- van signar un manifest de suport a Puigdemont. Llach també ha donat suport públic a Toni Comín, cap de llista juntaire el 9-J. El sector contrari al cantautor veu en aquests moviments una aproximació a Junts, que posa en risc el rol que ha de tenir l'ANC en el futur. Qui també s'ha posicionat en contra de Llach és Liz Castro, que es va enfrontar a Jordi Sànchez per liderar l'ANC. En un article al seu blog, ha dit que Llach no és un candidat adequat per recuperar la unitat, per la seva "virulència contra ERC" i "manca de crítica cap a Puigdemont i Junts".
No tothom ho veu igual: Llach té el suport de bona part dels nous secretaris -el sector favorable a la "llista cívica ha perdut pes- i d'alguns exsecretaris de l'ANC, influents des de l'entorn de l'entitat, com ara Jaume Marfany, que en un article al seu blog apunta que aquest sector minoritari intenta "eliminar Llach de la presidència". També de Pere Pugès o Miquel Sellarès. En la seva intervenció, Llach va assegurar que, malgrat que va ser promogut per ERC per ser diputat de Junts pel Sí el 2015, sempre ha votat la CUP excepte al 12-M. També va defensar la necessitat de reprendre el diàleg amb tots els actors de l'independentisme, després d'uns anys en què l'ANC s'ha enfrontat als partits i ha actuat sense coordinació amb Òmnium.
El debat de fons, la relació amb els partits
La figura de Llach és vista entre alguns secretaris com excessivament propera als partits, singularment a Junts, i alerten del risc que l'ANC pogués convertir-se en un satèl·lit del partit de Puigdemont. Segons aquesta perspectiva, amb Llach a la presidència, l'ANC podria relaxar les seves posicions i prioritzar el "consens" amb l'independentisme institucional. Per contra, Punga, un jove economista, és vist pels sectors que li donen suport -bàsicament els que volen mantenir la línia d'Elisenda Paluzie- com una cara nova, capaç de mantenir la "iniciativa pròpia" de l'ANC, crítica amb els pactes d'ERC i Junts amb el PSOE i defensora de la unilateralitat.
Punga va néixer a Cornellà i té 27 anys, va presentar-se al secretariat pel bloc jove i treballa a l'àrea de negoci internacional de Banc Sabadell. L'any 2019 va ser candidat de Junts a les eleccions municipals a Montcada i Reixac i va tenir càrrecs locals a CDC, al PDECat i a Junts però es va donar de baixa i el 2022 es va fer soci de l'Assemblea. En una entrevista a VilaWeb, el candidat es defineix com a nacionalista i de dretes, veu la seva proposta com una manera de regenerar l'entitat, i demana a Llach "generositat" per reconèixer totes les sensibilitats del secretariat. Fa pocs anys que és socis de l'ANC, no descarta tornar-se a presentar a la pròxima votació i és ben vist entre els sectors propers a Paluzie.
Fonts consultades apunten que la via Pugna s'activa quan Josep Costa descarta fer el pas de presentar-se a la presidència. L'exvicepresident del Parlament, molt crític amb tots els partits i que ha participat en molts actes amb Feliu, encara apareix en algunes travesses per liderar l'entitat, però consultat per aquest diari nega que tingués cap intenció de presentar-se. Va ser aleshores, després de les eleccions al secretariat, que Punga, candidat jove i desconegut per al gran públic, decideix postular-se. Algunes veus del secretariat assenyalen el poc contingut de les intervencions que va fer al ple, en contraposició amb el projecte de Llach, que malgrat tot no va obtenir als suports necessaris.
Candidats "de consens"
Quan el candidat alternatiu decideix apartar-se, es proposa per ser el vicepresident de Llach, cosa que no agrada a alguns secretaris. La negativa del cantautor és contundent i el clima de la reunió s'enrareix. Algunes fonts veuen aquí l'error del candidat a la presidència, que no va saber conciliar les diverses sensibilitats del secretariat. Els favorables a Llach ho neguen. Pugna anuncia que votarà en blanc. En la votació següent, els que li havien donat suport segueixen la consigna. Llach es queda a les portes d'obtenir les dues terceres parts del secretariat. El ple se suspèn i els secretaris tornaran a citar-se aquest dissabte. En aquest context d'incertesa es produirà el nou ple, amb l'objectiu d'escollir, ara sí, els càrrecs orgànics de l'entitat.
El sector partidari de Llach intueix que la minoria de bloqueig utilitza Punga com a "candidat de palla", per forçar un candidat "de consens". Un dels noms que apareix entre les fonts consultades és el de Costa -que a través de Twitter ha defensat que cal diàleg entre sectors i arribar a pactes-, però també el de l'escriptor Julià de Jòdar, que en una actuació inèdita el passat 12-M va demanar, de forma simultània, el vot per Junts i per la CUP. Hi ha cert malestar dins del secretariat per una maniobra de la minoria, que vol enviar la imatge d'un "empat tècnic" entre els secretaris que fa necessari un tercer candidat de consens. El cert és que hi ha una majoria clara, però insuficient per ser president. Llach, molt actiu a Twitter aquestes últimes hores, ja ha dit que no té previst apartar-se: "Mentre busquen un president de consens, jo no em retiro". En l'última votació li va faltar només un vot.