La divisió a l'ANC impedeix l'elecció del nou president

El torcebraç entre el sector que apadrinava Lluís Llach i els reformistes, que han impulsat un candidat alternatiu, frustra la tria de la nova presidència de l'Assemblea, que posposa el ple després d'hores de discussió

El cantautor Lluís Llach, en una imatge d'arxiu
El cantautor Lluís Llach, en una imatge d'arxiu | Europa Press
Bernat Surroca / Joan Serra Carné
25 de maig del 2024
Actualitzat a les 21:17h

Tot estava preparat perquè l'ANC triés el nou president i Lluís Llach tenia tots els números per ser-ho. Però el ple del secretariat nacional, constituït aquest dissabte a Vilafranca del Penedès, no ha aconseguit resoldre la tria després d'una jornada llarga de deliberació i votacions. La cimera, que ha evidenciat el debat viu que hi ha l'Assemblea, ha enfrontat el sector que apadrinava el cantautor i el bloc més reformista, amb un candidat alternatiu al capdavant, Josep Punga, un economista de 27 anys desconegut per al sobiranisme de base. Sense consens, el sector que preferia Llach no s'ha pogut imposar, per bé que el dirigent independentista va ser el més votat a les eleccions al secretariat, amb 3.268 vots, per davant de Josep Costa i Julià de Jòdar. Precisament, Costa havia renunciat a la cursa per presidir l'ANC.

L'elecció de la nova cara visible de l'ANC s'ha posposat després de les 8 del vespre, un cop s'ha constatat que la discussió no es resoldria. Cap dels candidats que s'havien proposat per a la presidència ha aconseguit el suport necessari de dues terceres parts dels secretaris presents al ple de constitució de la nova etapa. En la primera votació del matí, ni Llach ni Punga -nascut a Angola i de mare congolesa- han desempatat la contesa. I, després d'hores de debat a la tarda i múltiples votacions, s'ha constatat el bloqueig que pateix l'Assemblea. El ple es reprendrà els pròxims dies, encara sense data fixada. 

El nou president havia de prendre el relleu a Dolors Feliu, que no ha volgut repetir en el càrrec després d'un mandat convuls, marcat per les crisis internes i el fracàs de la "llista cívica", un debat que va dividir l'entitat mesos enrere i que també ha marcat l'elecció de la nova cúpula. De fet, en les hores prèvies a les votacions d'aquest dissabte es va estudiar la recerca d'un candidat de consens, menys mediàtic que Llach o Costa, per superar el divorci entre sectors, els contraris a la llista cívica i els que havien alimentat la via per superar els partits polítics. Llach ha estat fins ara proper a Puigdemont, fins al punt que va demanar el vot pel líder de Junts el 12-M i va rebutjar el camí el projecte de fer una candidatura civil. En la discussió de Vilafranca, els reformistes li han fet pagar. 

Exdiputat de Junts pel Sí, Llach va formar part del Consell de la República, l'entitat que presideix Carles Puigdemont a l'exili, i amb el temps s'ha anat apropant a l'expresident. En els darrers anys, també s'ha enemistat amb la direcció d'ERC i concretament amb Oriol Junqueras, a qui acostuma a exigir que dimiteixi.

Llach ha estat una de les veus que es va posicionar en contra del quart espai que aspirava a liderar l'ANC per rivalitzar amb la resta de partits independentistes, i que finalment els socis van rebutjar. Aquest va ser el projecte estrella de la direcció sortint i l'origen també de diverses crisis internes que van comportar dimissions de secretaris nacionals i la sortia de l'exvicepresident, Jordi Pesarrodona.

Quan s'elegeixi president, el nou líder del sobiranisme civil tindrà el repte de liderar l'ANC amb un independentisme que ha perdut la majoria absoluta al Parlament, escenari inèdit des de la fundació de l'entitat l'any 2012. Els moments àlgids del procés van tenir l'ANC com un dels principals motors, sota les presidències Carme Forcadell i Jordi Sànchez. Després de 2017, el seu paper ha estat menor i la seva capacitat d'incidència ha minvat, al mateix temps que el to contra els partits ha pujat.

La nova cúpula, pendent de ser escollida, també haurà de mirar de recuperar la transversalitat de l'ANC, distanciada dels partits -sobretot d'ERC, però també de Junts des del viratge cap a la negociació amb l'Estat- i de l'altra gran entitat sobiranista, Òmnium Cultural, per diferències estratègiques.