Mentre continua la ressaca del 12-M, l'ANC ha celebrat eleccions al secretariat nacional. El candidat que ha obtingut més suports ha estat Lluís Llach, amb 3.268 vots, seguit de prop per l'advocat Josep Costa amb 3.105 suports, segons els resultats provisionals. A més distància s'hi situen l'escriptor Julià de Jodar (2.240 vots) i l'exdiputat al Parlament Toni Strubell (2.103). Els socis han triat els 77 membres que formaran el secretariat nacional, i ara seran ells els que escolliran els càrrecs orgànics de l'entitat: president, vicepresident, secretari i tresorer.
Els noms de Llach i Costa apareixen en les travesses per liderar l'ANC. Llach va ser diputat de Junts pel Sí i membre del Consell per la República, l'entitat a l'exili que lidera Carles Puigdemont. En aquests anys, el cantautor s'ha mostrat molt favorable a Puigdemont, fins al punt que va anunciar que votaria la candidatura de Junts a les eleccions. També s'ha enfrontat a la direcció d'ERC. Llach ha estat una de les veus crítiques amb el projecte de la "llista cívica", que aspirava a competir amb els partits independentistes el 12-M i que va promoure sense èxit el secretariat sortint.
Costa, per altra banda, va ser vicepresident del Parlament de la mà de Junts per Catalunya, però amb el temps se n'ha anat distanciant i ara és molt crític amb l'estratègia de l'independentisme parlamentari, especialment des del viratge de Junts cap a l'estratègia de la negociació amb el PSOE. En aquests anys, apartat de la política institucional i exercint com a professor i lletrat, ha estat una de les veus habituals en les xerrades que l'entitat ha fet arreu del territori.
Els noms amb més suports al bloc nacional són majoritàriament afins a Puigdemont. L'escriptor Julià de Jòdar ha estat el tercer candidat amb més vots. Va ser durant uns mesos diputat de la CUP al Parlament, però ja va temps que s'ha acostat a l'expresident a l'exili. A les passades eleccions, va ser una de les personalitats que va signar el manifest de suport al candidat de Junts. Toni Strubell, exdiputat de Solidaritat i ara membre d'Independentistes d'Esquerres i partidari de Puigdemont i Laura Borràs, també serà membre del secretariat.
Bertran i Pesarrodona repeteixen al secretariat
Els socis també han situat al secretariat alguns vells coneguts de l'ANC, com ara l'advocat i historiador Josep Cruanyes, que ja en va ser vicepresident de la mà d'Elisenda Paluzie i membre d'ERC fins que en va marxar. Ara també ha defensat el vot a Puigdemont. Repeteix al secretariat Uriel Bertran, exdiputat de Solidaritat, un dels homes forts de l'ANC en el mandat de Feliu, proper a Paluzie i ferm defensor de la "llista cívica". L'activista Jordi Pesarrodona, exregidor d'ERC i després vinculat a Junts, també hi serà. Va ser vicepresident amb Feliu, però va dimitir de tots els càrrecs per discrepàncies amb la direcció, i ha estat un dels crítics amb la "llista cívica". Entra també al secretariat Joan Matamala, germà de Jami Matamala, un dels homes de confiança de Puigdemont. El darrer a entrar al secretariat pel bloc nacional ha estat Joan Puig, militant d'Esquerra crític amb la direcció i implicat en el Consell de la República.
Resultats Provisionals ANC by naciodigital
Malgrat aquests resultats, que difícilment variaran abans de convertir-se en definitius, no necessàriament el candidat amb més suports dels socis és el que acaba arribant a la presidència. De fet, en les passades eleccions, el candidat més votat va ser Pesarrodona, però la presidenta va ser Dolors Feliu. El dia 25 es farà el ple de constitució del nou secretariat a Vilafranca del Penedès, i serà allà on s'elegirà el nou president, que ha d'obtenir el suport de 2/3 parts dels secretaris.
Puigdemont felicita Llach i augura una nova etapa a l'Assemblea
El líder de Junts, Carles Puigdemont, ha donat l'enhorabona a Llach pels resultats. En un tweet, Puigdemont assegura que l'elecció del cantautor enceta una nova etapa a l'Assemblea en què aposta per reforçar els ponts entre el partit i l'organització: "Refem unitats, compartim estratègies, per la independència". Llach va dimitir el desembre del Consell per la República arran de l'entrada de Puigdemont en les negociacions per investir Pedro Sánchez.
Felicitats @lluis_llach pels resultats, i per la nova etapa que s'albira a l'@assemblea. Refem unitats, reforcem ponts, compartim estratègies, per la independència. https://t.co/p8Ey3eeQHd
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 18, 2024
Incidència minvant
Amb aquestes eleccions, l'ANC tanca el mandat de Feliu, que no ha optat a la reelecció. La presidenta no ha reeixit en la seva proposta estrella, la "llista cívica" que havia de concórrer a les eleccions al Parlament. Per poca diferència, els socis van descartar aquesta opció, que havia de rivalitzar amb els partits independentistes. La proposta, inclosa en els darrers fulls de ruta, ha provocat diverses crisis a l'ANC, amb dimissions i manifestos de rebuig per part de secretaris nacionals, socis i exmembres, que veien en la "llista cívica" una vulneració dels estatuts i un risc per al futur de l'entitat.
En plena desorientació estratègica independentista, l'ANC ha optat per endurir el to contra ERC i Junts, a qui ha retret haver renunciat a la majoria independentista i haver apostat per negociar amb el PSOE. L'entitat, allunyada ja d'Òmnium Cultural per diferències estratègiques, ha perdut capacitat d'incidència cap a la direcció política del moviment, i s'ha mantingut en la defensa de la unilateralitat i l'aixecament de la declaració d'independència de l'any 2017. Un dels darrers posicionaments, en relació amb el 12-M, va ser instar els partits independentistes a bloquejar les institucions, i provocar noves eleccions.
Nova etapa sense majoria al Parlament
Per primera vegada des de la seva fundació, l'any 2012, l'activisme de l'ANC es trobarà sense una majoria independentista al Parlament. El 12-M ha dibuixat un escenari en què ERC, Junts i la CUP queden molt lluny dels 68 diputats que han tingut de manera ininterrompuda des de 2012. Fins a l'any 2017, en ple auge del procés i amb les presidències de Carme Forcadell i Jordi Sánchez, l'ANC va ser un actor clau a l'hora de mobilitzar i definir l'estratègia política del procés, però des de 2017 i especialment en els darrers anys aquesta capacitat d'incidència s'ha perdut.