Fundadors, exvicepresidents i exsecretaris de l'ANC diuen «no» a la «llista cívica»

Noms com Miquel Sellarès, Pere Pugès o Jordi Pesarrodona rebutgen la proposta del secretariat nacional, que consideren "divisiva" i que amenaça de portar l'entitat a la "irrellevància"

La presentació del manifest contrari a la ''llista cívica'', aquest dimecres a les portes de la seu de l'ANC
La presentació del manifest contrari a la ''llista cívica'', aquest dimecres a les portes de la seu de l'ANC | Nico Tomás / ACN
31 de gener del 2024
Actualitzat a la 13:35h
La "llista cívica" de l'ANC no genera consens dins de l'entitat ni en el seu entorn. Fa dies que diversos corrents crítics amb l'actual direcció, pilotada per Dolors Feliu, promouen un manifest contrari a aquesta candidatura, alternativa als actuals partits independentistes. Aquest dimecres, a les portes de la seu de l'ANC, han presentat unes 130 signatures de membres i exmembres destacats de l'entitat, que defensen que s'ha de votar "no" a la consulta sobre aquesta llista, que es farà la primera quinzena de març. Entre els signants hi ha Miquel Sellarès i Pere Pugès, fundadors de l'ANC, els exvicepresidents Jaume Marfany, Carles Castellanos, Josep Crunyes i Jordi Pesarrodona, o l'exsecretària Blanca Serra, i noms destacats dins del sobiranisme, com Lluís Llach, Carles Sastre, Julià de Jòdar o Toni Strubell

L'argument principal per dir "no" a la "llista cívica" és que posa en risc la mateixa ANC. Els promotors del manifest sostenen que la proposta va en contra de les "arrels activistes i transversals" de l'entitat, és "molt divisiva" i provoca "fragmentació", i "no servirà per apropar el país a la independència". "No és funció de l'Assemblea organitzar una quarta llista electoral", diu el decàleg que han presentat els crítics amb el rumb que ha pres l'entitat els darrers anys. Un altre risc que hi veuen és que perjudiqui les assemblees locals, algunes de les quals no veuen amb bons ulls la proposta, com la de Girona. El manifest també té la signatura de diversos coordinadors d'assemblees territorials. Alerten, també, que els objectius de la "llista cívica" són contradictoris, no detallen com es farà efectiva la independència i amenacen de portar l'entitat a la "irrellevància".

La "llista cívica" que promou l'ANC "compromet el seu caràcter transversal i activista, és altament divisiva i amenaça la nostra unitat en un moment molt delicat de la nostra història", diu el document. Des que la proposta de "llista cívica" va començar a caminar, això ha erosionat l'ANC, amb malestar intern i dimissions de càrrecs rellevants, com el vicepresident Pesarrodona. Consideren, també, que aquesta llista és contrària a la declaració fundacional de l'ANC, als seus estatuts i al seu full de ruta, i per això ja han iniciat els passos per denunciar-ho al Comitè Deontològic de l'ANC.

Concretament, segons la interpretació que en fan els promotors del manifest, xoca amb els principis fundacionals de l'ANC, que diuen que l'entitat no es pot presentar a les eleccions ni amb candidatura pròpia ni integrant-se en cap altra candidatura. Els estatuts també diuen que l'ANC es "mantindrà totalment independent de partits, coalicions o grup d'electors i no es presentarà a cap mena d'eleccions". La direcció, però, recorda que no és l'ANC qui es presenta a les eleccions, sinó que només promou una candidatura que sí que hi participarà (si així ho volen els socis i s'aconsegueixen les signatures necessàries, unes 60.000 en funció del cens).
 

Forma part del full de ruta, però s'ha "tergiversat"

El projecte de "llista cívica" consta en el full de ruta des de fa anys, però segons els promotors del manifest això s'ha "tergiversat", perquè no diu "explícitament" que hagi de ser tal com planteja la direcció. La proposta que apareix al full de ruta -aprovat amb un ampli suport dels socis- diu que la "llista cívica" ha de ser compatible amb "cercar la unitat de l'independentisme no es presentarà com a element de fragmentació i ha de representar la transversalitat del país". D'aquí, els crítics consideren que ha de ser una "llista unitària de país", no pas com el que es va presentar la setmana passada. 

Els promotors d'aquest manifest no estan en contra d'una llista cívica en genèric, però sí d'aquest projecte en concret. "El secretariat nacional no sotmet a votació un projecte de llista cívica, sinó un projecte de llista de l'Assemblea", denuncien. L'argument és que es tracta d'una candidatura que organitza "en exclusiva" l'ANC, no pas una llista que "sorgeix de la societat civil" a la qual l'ANC dona suport. A més, segons aquests sectors, és el secretariat nacional qui controla tot el procés per conformar la candidatura. El projecte prohibeix explícitament que els membres de l'actual secretariat i el que s'escollirà aquest any puguin formar part de la candidatura.
 

Reunió aquest dissabte

Paral·lelament, alguns dels signants del manifest han convocat una reunió pel proper dissabte a Barcelona, en què es vol analitzar l'actual moment que viu l'entitat i "ajudar a reorientar-la perquè torni a ser central" dins del moviment independentista. Segons consta a l'ordre del dia, s'abordarà el paper que ha de fer cada actor independentista i la creació d'un nou full de ruta "de país". També es parlarà de la "llista cívica", que alguns dels impulsors de la trobada veuen com un "error". Des de l'organització neguen que es vulgui boicotejar l'actual direcció o crear una altra entitat independentista al marge de l'ANC, i insisteixen que la intenció és fer una "crítica constructiva" per tal que l'Assemblea sigui "útil".