Les eleccions al Parlament Europeu han tingut dos grans protagonistes: l'abstenció i el creixement de l'extrema dreta. Per què, 80 anys després de l'inici de la derrota del nazisme a Normandia, l'apatia i el neofeixisme es fan forts a Europa? La resposta l'hem de buscar en un còctel nefast: Una construcció inacabada del projecte europeu pels recels dels estats a completar una estructura confederal, la ignorància de les noves generacions dels drames del passat, una superioritat moral nefasta de les esquerres i el fracàs de la socialdemocràcia per fer front als desafiaments que plantegen fenòmens globals com l'aprofundiment de les desigualtats, les migracions o la crisi climàtica.
Aquestes eleccions, celebrades en el 80è aniversari de l'inici de la derrota del nazisme a Normandia, han posat de manifest una Europa que sembla haver oblidat les lliçons de la història recent. Per què, en ple segle XXI, l'apatia i el neofeixisme estan guanyant terreny al nostre continent?
Un dels factors clau per entendre aquesta situació és la construcció inacabada del projecte europeu. Tot i els avanços en la integració econòmica i política, els estats membres continuen mostrant recels a completar una estructura confederal. Aquesta indecisió provoca una manca de cohesió i de visió a llarg termini, debilitant la confiança dels ciutadans en les institucions europees.
A més, les noves generacions semblen desconèixer els drames del passat. Amb el pas del temps, la memòria les guerres que castigaven Europa cada 20 o 30 anys durant segles abans de la UE s'ha anat esvaint. Aquesta ignorància, sovint alimentada per una educació històrica insuficient, facilita la proliferació de discursos populistes i extremistes que exploten el descontentament social.
Un altre aspecte que contribueix a aquesta situació és la superioritat moral de les esquerres. La percepció que les esquerres adopten una actitud paternalista i dogmàtica ha alienat molts ciutadans, que senten que les seves preocupacions i necessitats no són escoltades ni ateses. Aquest descontentament ha estat capitalitzat per l'extrema dreta, que ha sabut presentar-se com l'alternativa "autèntica" als partits tradicionals.
Finalment, el fracàs de la socialdemocràcia per afrontar els desafiaments dels fenòmens globals com l'aprofundiment de les desigualtats, les migracions o la crisi climàtica, ha deixat un buit polític que l'extrema dreta ha sabut omplir. La incapacitat dels partits socialdemòcrates europeus per oferir solucions efectives ha desencantat molts votants, que han optat per opcions polítiques més radicals.
L'apatia electoral i el creixement de l'extrema dreta són fenòmens complexos que requereixen una anàlisi profunda i una resposta contundent. Només mitjançant una construcció europea més cohesionada, una educació històrica robusta, una actitud més humil per part de les esquerres i una socialdemocràcia renovada, podrem revertir aquesta tendència i construir una Europa més forta i democràtica.