Estem a les portes de les vacances i ben a prop del moment més decisiu de la història de Catalunya dels últims segles. El proper 27 de setembre  estem cridats a manifestar-nos entre poder decidir com ens volem organitzar com a país lliure o continuar obeint ordres del govern de Madrid i ser la nació d'Europa amb més imputacions a un Tribunal Constitucional, que nosaltres contribuïm a mantenir.

Tots aquells que malden perquè tot quedi com està frisen i fan tota mena de maniobres: mobilitzen tota l'artillera mediàtica amb en Cuní al capdavant, menteixen, presenten enquestes i més enquestes que dibuixen un panorama desolador a Catalunya. Tots els independentistes estem barallats, els nostres polítics no se'n sortiran, el president Mas és un il·luminat que només vol tapar les vergonyes del seu partit i perpetuar-se momificat en el poder. I la societat civil representada per l'ANC, l'Òmnium i centenars d'altres associacions que sempre s'obliden, estan desil·lusionades, sense capacitat de resposta, tancades a casa. Aquest és el missatge que volen transmetre els del “no no”.

I des del govern de l'Estat, què? Doncs el de sempre: incomplir els seus compromisos, escanyar el motor econòmic de l'Estat, menysprear-nos, portar totes les iniciatives al Tribunal Constitucional, preparar els discursos del seu rei perquè ens prediqui la unitat com a solució de tots els nostres problemes i la satisfacció dels nostres anhels, canviar l'infumable ministre Wert per un altre que serà un garant encara més ferm de la defensa de les essències de la pàtria que el PP i la FAES representen.

I a Catalunya, què? A Catalunya, encara que sembli impossible, n'hi ha uns quants, massa, que no han entès que estem  al davant del referèndum que no ens han deixat fer. No ho han entès o senzillament volen jugar al seu joc. Tenim, a parer meu, dos problemes, presentar l'eix social com a patrimoni d'uns quants, fer la campanya de l'odi i tenir la pocavergonya de manifestar-ho obertament i callar davant de segons quines situacions que clamen al cel i que van directament en la situació oposada a la que jo crec que hauria de ser prioritària. I, sobretot, no fer una única pinya.

Tot plegat podria induir als qui som els del “sí-sí” a sumir-nos en una depressió profunda, però no tenim temps. La nostra agenda no té ni un forat lliure fins al dia 27 de setembre. No podem perdre ni un minut en retrets, ja els farem quan sigui l'hora si és el cas, ara només tenim 100 dies i aquesta partida la volem guanyar. Ben aviat sabrem els noms que es comprometen amb el nostre país, no per amagar les vergonyes de ningú, sinó per donar la cara per Catalunya. I nosaltres estarem esperant amb la papereta a punt, el somriure als llavis. Al final decidiràs tu. Al final decidirem nosaltres. Aquesta és la nostra força. Exercim la nostra responsabilitat. Estem tots a l'alçada del moment històric que ens disposem a viure.