Sembla que la directiva ho té clar. De no ser que tot plegat sigui una enorme i magistral escenificació -que també podria ser-, el Barça està decidit a tornar a fitxar Neymar. Dos anys després que deixés plantat el club, i oferint pasta i una pila de jugadors valorats en molta més pasta encara. Incloent-hi el jugador que, en teoria, es va fitxar per substituir-lo. 

Perquè ha quedat clar que Dembélé no és precisament un model de serietat ni de musculatura resistent a les lesions. Però menys seriós -i menys coherent amb un suposat model- és tornar-lo a canviar per un jugador amb sis anys menys de futur i que ha demostrat sobradament ser tarambana en magnituds infinitament superiors.

Si es confirma, el fitxatge serà un error colossal. Una maniobra més propera a la línia galàctica de ja sabem qui que a una cada cop més retòrica aposta pel planter. I l'enèsim clau al taüt d'uns suposats valors que ens crèiem que teníem i que ens feien diferents i més guapos.

També hi ha la possibilitat que Neymar, després de dos anys de passejar sense pena ni glòria la seva estampa d'exjugador per ignots camps de França, es redimeixi espectacularment i torni a ser la meravella de jugador que era el 2017. En aquest cas, totes aquestes reflexions ètiques i fins i tot morals no tindran cap valor, i podrem llençar-les alegrement pel vàter.