Felip VI no ha assistit a l'inici dels actes commemoratius dels 50 anys de la mort de Franco, que Pedro Sánchez ha presidit aquest dimecres a Madrid. La Zarzuela ha al·legat raons d'agenda i el monarca ha ocupat el matí rebent les cartes credencials. El cap de l'estat sí que participarà en diversos actes programats d'aquest cicle anomenat 50 anys d'Espanya en llibertat.
Més que una actitud de rebuig a les commemoracions que ha preparat el govern espanyol, l'actitud del rei delimita força la difícil posició de la institució que representa quan es tracta de la memòria històrica. I també l'equilibrisme que caracteritza el rei, que sembla seguir el consell cínic del dictador: “Faci com jo, no es posi en política”.
Una de les paradoxes de la transició democràtica espanyola és també el que ha estat un dels seus pecats originals, el fet que el procés d'obertura va venir de la mà de l'hereu triat per Franco. La monarquia que volia el franquisme no era una restauració sinó la instauració coronada d'un règim postfranquista. Després, va evolucionar en monarquia parlamentària. Però això no la va alliberar de la contradicció d'origen. Un fet que explica moltes derivades, com l'actuació del monarca emèrit, més propera a la d'un rei oriental que a la d'un monarca europeu.
El cap de l'estat sembla fiar-ho tot a la simple supervivència de la institució que encarna. En el cas dels 50 anys de la mort de Franco, es tractaria de no incomodar el bloc de dretes, cada cop més descentrat, i alhora no indisposar-se frontalment amb el govern espanyol. Felip VI sembla entendre la funció moderadora de la corona com un difícil equilibrisme entre Sánchez i el bloc reaccionari, però aquesta no és la seva funció.
És lògic que el rei ha de situar-se per damunt del debat polític. Però estar per sobre no vol dir restar-ne al marge. En moments de gran crispació, un paper útil del monarca seria el de deixar clar que un rei en una monarquia constitucional no ha de deixar cap espurna de dubte sobre els seus valors de fons. L'actitud irresponsable d'una oposició com la que lidera el PP no ha de condicionar-lo. El rei té molts moments per mostrar el conservadorisme de la institució coronada. Però hagués estat positiu que l'inici de la commemoració dels 50 anys sense Franco fos percebut no tant com un acte del govern sinó de l'Estat.
Cinquanta anys són un aniversari que exigeix un debat profund sobre el passat recent i el futur que es desitja. Cap democràcia plena pot obviar un esdeveniment com aquest. Sense les especials circumstàncies de la història espanyola, amb un dictador aliat de Hitler que va morir al llit, no s'entén res del que estem vivint. Entre d'altres, la incapacitat per assistir a un intercanvi respectuós sobre el model d'estat i les identitats ibèriques. En una situació així, és trist que el màxim que ofereix la monarquia sigui l'ambigüitat.