I ja fa un mes que els Jordis, Sànchez i Cuixart, són a la presó. La preventiva. La cautelar, aquesta mesura que l'Audiència Nacional on cova l'esperit d'una justícia administrada feta a mida, i que és hereva del tribunal d’ordre públic. Quan em convé soc capaç d'analitzar la rebel·lió, quan no m'interessa no. Quan em convé alliçonar, la gent d'Òmnium i de l'ANC els poso en un sac, en un totum revolutum on hi ha de tot, i en adreçador on hi ha també mig Govern destituït via 155, la mesa del Parlament, i Trapero.

La jutgessa Lamela, en tàndem amb el fiscal general Maza, fa un mes que els va enviar a la presó. De quina manera trastoca la presó el present i futur polític? Amb gent que és a les presons que anirà a les llistes, com els exconsellers, o com farà Jordi Sànchez. Jordi Cuixart ho ha declinat. Els estralls arriben fins als membres de la mesa, alguns que abandonen com Anna Simó o Lluís Coromines, d'altres que s'hi presenten com la presidenta Forcadell. Això pesa, la gent ha sortit de nou al carrer per demanar l'alliberament dels Jordis. Ja veurem què diu la Justícia belga, que primer, abans de decidir sobre Carles Puigdemont i els consellers que hi ha a l’exili de Brussel·les, vol saber com són les presons espanyoles.
 
És allò de les garanties que hi ha d’haver per poder votar en llibertat. I encara s’espera que el Suprem ho assumeixi tot plegat per acabar deixant-los en llibertat? Abans del dia de la Constitució? Sortiran de la presó abans del 6 de desembre?
 
Mentre d’una banda hi ha tota l’ombra carcellera, a l’altra hi ha els dubtes sobre el sistema electoral que aquesta setmana mateix li plantejava Albert Rivera a M. Rajoy a la sessió de control. Com es protegirà el sistema de votacions de la possible actuació de hackers d’altres països? Ja saben que fan córrer la brama del contuberni rus, ja només falten els jueus i els maçons. Ja resulta paradoxal el neguit. Que preguntin de quina manera es va poder votar l’1 d’octubre amb el boicot cibernètic que va complicar la jornada, repressió física a banda. I qui el va provocar.
 
Amb tot a mi també em preocupen les garanties. Les garanties del 21 de desembre. No cal dir dels casos dels votants a l’estranger que topen de nou com la vaca cega, amb un sistema que falla cada vegada que les eleccions catalanes, i que no té incidències a les espanyoles.
 
Em preocupa que el propietari de l’empresa que farà el recompte: INDRA, sigui empaitat pels tribunals, però no per les seves idees, sinó dins del cas Lezo, un cas de presumpta corrupció del PP madrileny.
 
Em preocupa tanta crida, diria que fins i tot diferent de M. Rajoy certificant ja, abans d’anar a votar, la massiva participació.
 
Però tot això és condicional.
 
Mentrestant així que s'acosta el 21 de desembre, i en clau teatral, ja no sé si com a toca d’aquella vella coneguda olor, o si sona l’esquella de la torratxa.