El País va confirmar ahir amb dades i noms una sospita que cada dia prenia més volada. Segons el diari que encara pretén fer de far i guia a la cavalleria progressista espanyola –en queda?-, grups de policies estan fabricant amb pedaços de sumaris i enormes dosis de mala bava informes devastadors contra polítics sobiranistes catalans. Segons El País, n’han perpetrat ja quatre o cinc. El primer va ser utilitzat pel diari El Mundo en l’ofensiva contra Artur Mas i Convergència i Unió que van obrir en plena campanya electoral i que ha pres dimensions de gran serial.

Els confidents d’El País no tenen gaire clar si aquests patriotes uniformats actuen sols o amb el consentiment del ministre d’Interior. Aquest és un dels grans dubtes de la campanya. Alguns dirigents del Partit Popular afirmen que al darrere de les manipulacions i les filtracions contra polítics convergents hi ha Jorge Fernández Díaz, que, per ara, s’ha limitat a proclamar que ell no té constància dels documents que ha publicat El Mundo amb ell segell de la Unitat Central de Delictes Econòmics i Fiscals. Una unitat especial adscrita als jutjats i als tribunals que la requereixen però òbviament dependent del ministeri. Segons les fonts judicials no identificades que han consultat els periodistes d’El País, “si el treball d'aquest grup de policies anònims és induït per un càrrec polític del ministeri de l'Interior o del partit al govern, és molt greu. Però si no ha estat induït també és molt greu, perquè significa que ningú controla aquest grup policial autònom que ha cobrat vida pròpia i que es dedica a llançar acusacions de corrupció amb escàs fonament”.

Tot plegat, doncs, fa una profunda sentor a guerra bruta. Una guerra contra l’independentisme català –contra la baula més potent que ara l’estructura- en què poden participar institucions de l’Estat, patriotes uniformats, periodistes entregats i quatre de les cinc capçaleres diàries que s’editen a Madrid. Només cal fer un seguiment de les darreres portades i els darrers continguts de La Razón, El Mundo, l’ABC i La Gaceta per comprovar fins a quin punt tot s’hi val per preservar la unitat territorial d’Espanya.

Particularment idiota va ser aquest dissabte l’emissió del programa El gran debate, a Telecinco. Jordi González va vendre com “una gran exclusiva” els fragments del sumari del cas de les ITV que afecten Oriol Pujol. Una història contada i recontada per tots els diaris de fa mesos i que en una de les televisions que compten amb més audiència plana d’Espanya va ser venuda com a enorme primícia i investigació transcendental.

Si el govern d’Artur Mas, Convergència i Unió i Esquerra Republicana persisteixen en l’acord d’estabilitat que han subscrit i compleixen les etapes que han definit fins a la celebració de la consulta, la guerra bruta s’escamparà i s’intensificarà por tierra, mar y aire, amb complicitats i adhesions fins ara insospitables. Però, això sí, com expressaven ahir les fonts judicials d’El País, al final a Catalunya ningú es creurà res, ho digui l’autoritat qui ho digui, les institucions de l’Estat quedaran en evidència més descarnada encara i l’ona expansiva serà “terrible”. Perquè les guerres brutes, com va deixar ben clar la trama GAL, fan mal sobretot a qui les perpetra.