Les onades de calor no afecten tothom de la mateixa manera. Les persones que viuen en barris densament poblats i de baix nivell socioeconòmic pateixen més les conseqüències de la crisi climàtica. En aquests barris conviuen grans comunitats racialitzades, amplificant les desigualtats existents entre ètnies.
Amb l’arribada del juliol, el telenotícies ens alertarà de les onades de calor que asfixien Catalunya. És un titular recurrent: cada estiu sembla més calorós, seguit d’una cadena de desastres naturals, incendis forestals i morts per insolació. Malgrat les dècades d’incidència del moviment climàtic per a una transició integral, encara falta consciència sobre l’impacte desigual del canvi climàtic en diferents ètnies, tant al sud global com al nostre territori. Suspenem en visibilitzar i incloure les persones immigrants i racialitzades als moviments verds.
Les desigualtats socioeconòmiques i els biaixos racistes agreugen les conseqüències del canvi climàtic. Així ho assenyala l’informe de Union of Justice (UoJ), “Què hi té a veure la raça? Destapant la injustícia climàtica a Europa”, subratllant la urgència d’incloure el racisme climàtic en el debat sobre la injustícia climàtica. Als països del nord, les desigualtats socioeconòmiques n’agreugen l’impacte.Mentrestant, els estats africans pateixen conseqüències devastadores com els refugiats climàtics i conflictes derivats de la competició per als recursos, com el genocidi al Congo des de 1996. Tot i això, només aporten el 2% de les emissions globals i produeixen recursos minerals i energètics per exportar.
A Europa, el 98% de les persones viuen en zones amb nivells de contaminació superiors als recomanats per l’OMS, segons una investigació de The Guardian. Els censos revelen que els barris més afectats per la contaminació són aquells on hi ha una alta concentració d’immigrants i persones racialitzades. Aquests barris, sovint situats a prop de zones industrials, abocadors o incineradores, es troben exposats a una baixa qualitat de l’aigua i a concentracions de micropartícules perilloses a l’aire.
A França, les comunitats gitanes són sistemàticament segregades a nuclis apartats, als afores i a prop de zones industrials, el que les exposa a contaminants i altres riscos ambientals. Els estudis dicten que l’esperança de vida entre aquestes comunitats és fins a 15 anys més baixa que la de la població en general. A Catalunya, tenim xabolisme, un greu problema de sensellarisme i ciutats a prop de complexos industrials amb xemeneia. Aquests municipis solen tenir grans quantitats de població immigrada. L’estudi comparat de 10 països ho sosté, el 55% de persones enquestades es troben en risc de pobresa; mentre que el 39% ha patit discriminació en l’accés a l’habitatge.
La injustícia ambiental no només es defineix per l’exposició directa als efectes de la degradació mediambiental, també està estretament lligada a la distribució desigual de recursos. Això afecta el barri on vius, l’accés a serveis essencials, l’aïllament de l’habitatge o si pots permetre’t l’aire condicionat a l’estiu... Són factors crucials que mereixen espai en el debat mediàtic i polític. Començant per un cens racial que permeti desenvolupar estudis més precisos.
Caldrà, doncs, que els països, i en particular el pròxim Govern, reconeguin de manera clara la interrelació entre raça, habitatge i canvi climàtic. A més a més, és crucial que aquest reconeixement s’integri plenament en el debat públic i que la societat civil faci un esforç decidit per incloure les comunitats immigrades i racialitzades.