La Conferència de Canvi Climàtic de Bonn, la «cuina» dels acords de les COP

A finals de cada any se celebra la Cimera Mundial del Clima, conegudes popularment com a COP. Si l'any passat la trobada va ser a Dubai, enguany viatjarà fins a l'Azerbaidjan, un altre productor de combustibles fòssils i amb estàndards democràtics bastant qüestionables. Entremig, Bonn és la "cuina" per tal que de madurar les negociacions. Una Conferència de Canvi Climàtic anual que en aquesta ocasió intenta avançar en qüestions com el finançament al Sud global, l'objectiu global d'adaptació o la definició de transició justa.

Dubai, Bonn, Bakú

Les conferències de les parts (COP) atrauen tota l'atenció mediàtica i és on es produeixen els grans acords i anuncis. A Dubai, per exemple, es va certificar in extremis l'inici d'una "transició per deixar enrere els combustibles fòssils".

Es tractava d'un punt intermedi entre tots aquells estats, científics i ONG que reclamaven ambició per incloure el concepte "eliminació" i els països i lobbies del petroli que pressionaven per deixar-ho en una "reducció".

A Dubai hi havia quasi 80.000 persones, mentre que a Bonn tot just són 6.000. "No és comparable. En les conferències de canvi climàtic són reunions molt més tècniques i amb pocs representants polítics", explica Gisela Torrents, tècnica de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i gran coneixedora d'aquest tipus de negociacions.

"És com una miniCOP", afegeix en declaracions a Nació des de l'antiga capital de l'RFA. "Aquí es comença a coure el que arribarà a la següent cimera per tal que siguin textos ja madurs i rellevants", explica.

Tècnicament, es denomina SB60 -60a sessió dels òrgans subsidiaris de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic-. Va començar el dilluns i s'allarga fins al 13 de juny. Tot plegat a sis mesos de l'inici de la COP29, que enguany se celebrarà a Bakú, capital de l'Azerbaidjan.

El finançament continua sent una de les qüestions clau

Un dels elements clau de les negociacions climàtiques és el finançament. Com s'ajuda el Sud global a impulsar polítiques de mitigació i adaptació per part d'aquells països rics que han estat tradicionalment els responsables de l'escalfament global.

A la COP15 de Copenhaguen es va acordar que la transferència anual seria de 100.000 milions de dòlars i que s'hi hauria d'arribar el 2020. L'OCDE afirma que l'objectiu es va assolir el 2022, però hi ha moltes veus que ho qüestionen, com recull aquest article del prestigiós Carbon Brief.

De fet, la transparència és un dels elements crítics d'aquest tipus de negociacions. "Sempre hi ha molts problemes per unificar metodologies, tant en finançament com en altres qüestions", assenyala la tècnica de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Sigui com sigui, l'objectiu dels 100.000 milions caduca i se n'ha d'acordar un altre per al 2025. "Hi ha cert consens que no era suficient i que, a més, cal trobar un camí per evitar que això esdevingui més endeutament per als països del sud Gobal", apunta Torrents.

Preparar els nous compromisos dels estats per reduir emissions

Dues de les qüestions que sobrevola la Conferència de Canvi Climàtic de Bonn són la definició d'un objectiu global d'adaptació així com les denominades contribucions nacionals determinades (NDC per a les seves sigles en anglès). Es tracta dels compromisos que cada estat assumeix de manera individual per tal d'avançar cap a objectius comuns com l'Acord de París, que demana limitar a 1,5 ºC l'escalfament global respecte a l'era preindustrial.

Les NDC es van presentar per primera vegada el 2015 i es van actualitzar el 2020. La següent cita serà a la COP30 del Brasil, però s'hauran de presentar entre 9 i 12 mesos abans. Això vol dir que molts estats ja comencen a negociar i dissenyar tant la xifra de reducció com especialment la manera d'aconseguir-ho.

Cal tenir en compte que abans de la cimera de Dubai es va revisar l'estat de la qüestió. La realitat és que amb les tendències actuals ens dirigim a un increment de +3,0 ºC. Per altra banda, en el supòsit que es complissin els objectius assolits pels estats l'escalfament tot just es reduiria a una forquilla entre el 2,5 i els 2,9 ºC, pràcticament el doble que demana l'Acord de París.