Hansi Flick va deixar clar ja fa uns anys que no compartia valors amb Alternativa per Alemanya, el partit amb alarmants proximitats amb el nazisme. Després del confinament, el partit va voler utilitzar a xarxes socials unes paraules dites per ell i la seva imatge. Flick va respondre ràpidament i amb molta claredat. D’una manera semblant a com ha respost sempre que sent entrenador del Barça se li ha preguntat pels àrbitres. La darrera vegada, divendres a la roda de premsa prèvia a la final de la Copa del Rei després de les declaracions dels àrbitres que havien de xiular el partit. L'àrbitre principal va explicar, trencant-se per l’emoció i amb alguna llàgrima, l’odi que rebia el seu fill a l’escola.
"Sempre busquem excuses. Sembla que si perdem és pels àrbitres, però no és així. Tots cometem errors, també els àrbitres. Hem de protegir els àrbitres perquè no podem jugar sense ells. Cal protegir-los. Nosaltres ens hem de centrar a jugar millor per guanyar". Això ja ho va dir Flick el passat mes de febrer. Una necessària reflexió sobre com optem per atacar a un col·lectiu que decidim fer responsable d’allò dolent que ens passa.
"Tot es pot reduir a un únic problema. Aquest únic problema es pot reduir a un enemic...". Això no ho ha dit Flick, ho ha escrit Antonio Scurati. Scurati és un gran especialista en Benito Mussolini de qui ara s’acaba de traduir en català un petit, però immens llibre: Feixisme i populisme. Mussolini avui. Gustau Muños l’ha traduït i està editat per Raig verd i Afers. Scurati posa al nostre servei tot el coneixement que té de Mussolini i el Feixisme, que ja ha exposat en una gran obra, per pensar ara els enormes reptes del nostre present.
Scurati analitza el nostre present a partir de les aportacions fetes per Mussolini en la creació del Feixisme i del populisme feixista. Els constants atacs contra els àrbitres desplegats des de la televisió del Real Madrid que van ser denunciats pels col·legiats, l’odi generat i rebut, es poden identificar clarament amb maneres de fer del que Scurati presenta com a “populisme feixista”. Les acusacions en contra dels àrbitres es poden identificar amb les polítiques de la por que busquen apel·lar a les pors del seu poble. En aquest cas les persones seguidores de l’equip que tenen por de ser “robades”, “atacades”, pels àrbitres. I de la por es passa a l’odi.
Un cop el poble experimenta la por, fàcilment passarà a viure l’odi cap a qui és la causa d’aquesta por. Els àrbitres, en aquest cas. Al llarg de la història i en el nostre pressent s’ha generat i es genera por i odi cap a altres col·lectius. Podem pensar en les persones migrants, en aquelles persones que hi ha qui ha considerat o considera diferents i no acceptables per diferents motius... Por i odi, una combinació explosiva, molt perillosa, molt dolorosa. Algú pensarà que no es pot comparar el que viuen els àrbitres amb el que pateixen o han patit altres col·lectius receptors de discursos i polítiques d’odi. Però les pràctiques són massa semblants i ens han d’alertar.
L’entrenador del Barça al febrer també va dir: "En aquesta competició és important també pensar en els àrbitres i les seves famílies: tots cometem errors. La responsabilitat dels jugadors i els entrenadors és protegir-los. No m'agrada el que està passant". Flick va concloure: "Cal protegir-los, hem de canviar". Hem de canviar, hem d’identificar com l’odi s'estén a la nostra societat alimentant-se de les nostres pors. Hi ha partits, mitjans de comunicació, gent molt diversa, difonent aquest odi. Hi hem de fer front, com ha fet Flick, com ens explica Scurati... No és fàcil, però caure en la por i l’odi porta a que guanyi Mussolini, el feixisme, el nazisme, el franquisme... Ho hem de tenir molt present i buscar les maneres de crear democràcia.