Preocupats pels fets recents al Brasil i pel que va passar al Capitoli dels Estats Units fa dos anys, no ens adonem com es deterioren altres estructures polítiques que en algun moment va tenir vocació democràtica.

El dia 29 de desembre prenia possessió del càrrec de primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, i encara que costi de creure, els pactes que l’han portat a recuperar aquesta responsabilitat han configurat un poder executiu més d’extrema dreta que mai.

La incorporació del Partit Sionista Religiós, amb quasi la meitat de les carteres del nou Consell de Ministres, dibuixa un panorama d’extremisme i fanatisme religiós més elevat que les dècades que ja hem viscut. Grups radicals que fa uns anys semblaven destinats a l’extraparlamentarisme o grups molt minoritaris de la vida pública, ara ocupen llocs de gran responsabilitat pública.

Mentre presenciàvem la humiliant elecció de McCarthy forçat per una minoria més extremista que ell mateix, a Israel passava el mateix amb Netanyahu, perquè essent extraordinàriament conservador, el Partit Sionista Religiós l’ha obligat a acceptar més assentaments, limitant i reprimint encara més la mobilitat dels palestins.

Ben Gvir, líder ultraortodoxa, ara és ministre de Seguretat Nacional i  el responsable de decidir finalment l’ús dels territoris. S’han acabat les “ciutats mixtes”, la recolonització és imparable amb tota la conflictivitat i vulneració de drets humans i d’acords polítics dels i amb els palestins. Consta en els acords, sense cap limitació la “judaïtzació” de Néguev i Galilea i un altre membre del partit d’extrema dreta i fanàtics religiosos, Knesset Orit Strook serà responsable de l’Autoritat de Terres d’Israel.

El partit d’extremistes, ara en llocs clau del govern d’Israel, ha estat organitzat entorn de grups anti-LGBTQ i aquests des de fa temps han començat a fer “llistes” de persones situades en llocs de responsabilitat de les institucions culturals, dels mitjans informatius, de la judicatura, de les forces de seguretat i de la mateixa política per assenyalar-los i fer-ne mofa. Els metges podran negar-se a tractar persones del col·lectiu LGBTQ i els propietaris d’hotel poden negar-se a llogar-los habitació.

Entre les propostes de l’acord de govern, també hi consta la impunitat per als membres dels cossos policials o de les forces armades que “es vegin obligats” a disparar contra els palestins o d’altres que pertorbin la pau jueva. Més permissivitat en l’ús de les armes de foc, i pretenen que el govern pugui aplicar una “clàusula derogatòria”per anul·lar certes sentències, ja que els ministres d’extrema dreta consideren els tribunals massa laxos a l’hora d’imposar el que ells entenen que és la “llei jueva”.

Israel no pot comparar-se amb altres estats, ja fa dècades que els vessants religiosos i armamentístics i la segregació del poble palestí no poden entendre’s en el que voldríem que fos l’aprofundiment democràtic dels que disposen de governs escollits per les urnes, però la decantació d’aquest darrer govern per permetre un condemnat per corrupció tornar a ser primer ministre, caldrà que sigui observada per la comunitat internacional perquè pot esdevenir un altre indret on la involució reaccionària triomfa, aquesta vegada en nom del seu Déu.