Els Estats Units i altres estats sabien, molt abans de l'entrada dels soldats russos en territori ucraïnès, que la invasió d'Ucraïna ordenada per l'autòcrata Putin provocaria l'alça dels preus energètics i de tots aquells productes que Rússia exporta i occident importa. Tothom ho sabia. Tothom.
Els mandataris europeus es va reunir un munt de vegades, fins i tot, amb la participació del seu homòleg nord-americà per preveure i preparar tot un reguitzell de sancions econòmiques en cas que Putin donés la fatídica ordre. I així li ho deien, dia i nit, a Putin.
I què ha passat? Doncs que Rússia ha envaït Ucraïna i que occident ha castigat i castiga Rússia amb tot un seguit de mesures econòmiques que no s'havien utilitzat mai abans. I de l'alça de preus conseqüents a la invasió d'Ucraïna i de les sancions econòmiques? Doncs, s'ho miren. Es veu que, per exemple, no es podia haver canviat la fórmula per calcular el preu d'energia tot i saber que el gas la faria totalment inacceptable per part no només de moltes famílies, sinó de treballadors que sí o sí necessiten combustible per poder guanyar-se la vida i de les empreses en general.
Més o menys, és com el que ha passat amb la pandèmia: moltes cimeres, moltes paraules, molta grandiloqüència i molta ximpleria. A l'hora de la veritat, no hi havia mascaretes, no hi havia equips de protecció per al personal sanitari de primera línia i un llarg etcètera. Una vergonya! Els Estats que haurien de ser estructures de protecció de la ciutadania van fallar estrepitosament, com ara quant als preus.
L'any passar l'oligopoli elèctric espanyol va guanyar 6.500 milions d'euros. Els heu sentit dir que estan disposats a reduir beneficis mentre, a causa del conflicte, els preus estiguin totalment descontrolats? Això sí, de tant en tant, no dubten a dir-nos "mejor unidos". Tornem a Putin.
Penso que no s'ha de ser massa intel·ligent ni haver fet un grau en relacions internacionals ni en política internacionals ni en ciència política ni en el que vulgueu per haver sabut que cap sàtrapa concentra desenes de milers de soldats a la frontera d'un estat veí ni hi porta milers de vehicles bèl·lics per fer-hi un pícnic de cap de setmana.
Tampoc no s'ha d'haver llegit massa per saber que el sàtrapa en qüestió té el costum d'envair estats veïns, de finançar-ne qualsevol oportunitat de desestabilització i d'armar grups secessionistes prorussos. És a dir, que res del que ha fet Putin ha sorprès. I, si algú s'ha sorprès, doncs, ha tingut molt, però que molts anys, però haver-se adonat que el que Putin i la seva colla intenten fer, des que són al poder, és, a més d'enriquir-se, no desaparèixer com a una gran potència. I això és el que fan avui amb tota la cruesa i crueltat del món. Però ara ens n'adonem, perquè no es Txetxènia ni Geòrgia, és Ucraïna, tota Ucraïna. I perquè si li surt bé Ucraïna, pot continuar arrasant Moldàvia, i, Romania, les Repúbliques Bàltiques i Finlàndia. Segons Biden, començaria la Tercera Guerra Mundial.
Ucraïna caurà del tot sota la bota de l'autòcrata de Moscou. Només un alto el foc en pot evitar la seva destrucció total, que és el que estan fent les tropes russes malgrat l'heroica resistència dels ucraïnesos.
Els analistes militars diuen que històricament el primer alto el foc seriós arriba entre la tercera i quarta setmana de combats, perquè és quan tots els bàndols necessiten reavituallar-se, reposar el que s'ha gastat, retirar els morts, etc. Ja entrem en aquest període. Tant de bo la diplomàcia sàpiga trobar les sortides en aquest alto el foc tan necessari que espero que s'acordi aviat. Tant de bo!
Indefensió
«Més o menys, és com el que ha passat amb la pandèmia: moltes cimeres, moltes paraules, molta grandiloqüència i molta ximpleria»
ARA A PORTADA
-
Fumata negra el primer dia de conclave mentre la cúria s'ho juga tot a Parolin Pep Martí i Vallverdú
-
«L'Església no ha d'estar només pels pobres»: una plaça expectant (i dividida) espera la fumata dels cardenals Pep Martí i Vallverdú
-
-
Progressistes, conservadors i diplomàtics: el difícil equilibri de forces en el conclave més incert Pep Martí i Vallverdú
-