Cap figura històrica no iguala el pes de Francesc Macià en la diàspora catalana. Ell va fer brillar els ideals republicans i independentistes que des de finals del segle XIX han estat hegemònics en les comunitats de catalanes disperses arreu del món, especialment les del continent americà, i la seva influència encara perdura. Per això, a partir de 1933, el dia de Nadal és diferent per a milers de famílies catalanes, especialment les de l'emigració i l'exili: Aquell dia, Francesc Macià va esdevenir un mite i un estel que encara ens assenyala el camí.

El deia de Nadal és un dia per passar amb la família. El record de les accions i les paraules de Macià, que va mantenir una relació intensa, afectiva i sincera amb els catalans de l'exterior, sempre es feien presents en les sobretaules nadalenques, en boca dels avis de recordaven les seves visites, les seves paraules, les anècdotes certes o imaginades. "Millor que en tots nosaltres, catalans de l'Amèrica llunyana i emancipada, viu en els vostres cors l'amor a la nostra pàtria gloriosa i dissortada; millor que en nosaltres, omple el vostre esperit l'anhel de veure rica i plena i lliure Catalunya; millors que nosaltres sentiu el desig bategant de mirar a la capdavantera de les nacions modernes la nostra nació", escrivia Macià als catalans d'Amèrica el desembre de 1919.

En trobem en un moment molt transcendental per a Catalunya. Tenim a les nostres mans fer realitat el somni de Macià i de tots els catalans que van abraçar els seus ideals. Sembla que el temps no hagi passat. Avui, en un nou aniversari de la seva mort, les seva sentència –recollida a la carta esmentada– ressona a cada racó del país: "Volem justícia per Catalunya: el reconeixement de la llibertat plena de Catalunya; el dret indiscutible de regir els seus destins".