En les relacions internacionals no és comú que un país petit s’atreveixi a plantar cara a un de molt més gros. Encara més quan es tracta d’una de les dues superpotències globals, amb pocs escrúpols en les seves actuacions. Tanmateix, això és el que està fent Lituània contra el gegant xinès de Xi Jinping, una autèntica batalla de David contra Goliat el resultat de la qual definirà el futur de la política internacional.
 
Quan el mes de maig passat Lituània es va retirar del grup de països europeus en contacte permanent amb la Xina em va sorprendre però no hi vaig donar especial importància. A l’agost hi va el primer senyal que la cosa anava de debò, amb l'obertura mútua d’oficines a Lituània i Taiwan. Allò no va agradar a la Xina, que va retirar l’ambaixador a Vílnius tot i que la decisió de Lituània havia estat enfortir relacions i no pas reconèixer diplomàticament Taiwan.
 
Passat l’estiu la situació va escalar, el ministre de defensa lituà va demanar als seus ciutadans que deixessin de comprar mòbils Xiaomi i que es desfessin dels portables xinesos que tinguessin en el seu poder. El motiu és que els dispositius xinesos tenen capacitat (sembla que desactivada per a Europa) de rastrejar i censurar paraules com “Free Tibet” “moviment democràtic” o “llarga vida a la independència de Taiwan”. La denúncia de Vilnius, única a Europa, va posar sobre la taula de forma crua els perills per a la democràcia de la creixent dependència tecnològica amb el règim dictatorial xinès.
 
Ara, com Lituània s’ha mantingut ferma en el suport i l’amistat amb Taiwan el conflicte ha tornat a escalar i la Xina ha denegat l’estatus diplomàtic a l’ambaixadora lituana a Beijing. No satisfeta amb això, fa setmanes que aplica una prohibició de facto de totes les exportacions lituanes a la Xina. A més ha estat amenaçant les companyies alemanyes com Continental, que tenen part de la seva cadena de valor a Lituània: si no mouen les fàbriques de lloc no els permetran vendre a la Xina. Com va denunciar el comissari europeu de comerç Valdis Dombrovskis la vigília de Nadal, estan aplicant el mateix boicot a totes les companyies europees que operen a Lituània i volen comerciar amb la Xina. El portaveu del ministeri d’exteriors xinès, Zhao Lijian, tot crescut, fins i tot s’ha atrevit a dir que aquells qui donin suport a la voluntat d’independència de Taiwan, acabaran “a la paperera de la història”.
 
Davant d’això Vílnius no s’ha quedat de braços plegats i lluny de mantenir una actitud mesella fa setmanes que el ministre d’exteriors Gabrelius Landsbergis (fill de Vytautas Landsbergis, pare de la independència lituana) i la primera ministra Ingrida Symonite, la combaten internacionalment i de moment ja compten amb el suport explícit d’Anthony Blinken, secretari d’estat nord-americà, contra l’agressió de Beijing.
 
Mentrestant Europa ha mostrat de moment un suport més aviat tebi per al poble lituà. Von der Leyen ha estat incapaç de fer ni una sola piulada en el seu compte de twitter, i només Valdis Dombrovskis s’ha reunit amb el govern lituà de moment. Mentrestant però, ha presentat una iniciativa política per protegir els estats europeus d’aquest tipus de coercions que podria ser útil a mig termini. Per la seva banda, la Xina aposta que el bullying diplomàtic té les de guanyar contra una Unió Europea acovardida i impossibilitada a actuar de forma contundent a causa de la regla de la unanimitat. Les inversions estratègiques de la Xina a Grècia, Hongria i Malta, cobren tot el seu sentit i es demostra que la voluntat de Xi Jinping és paralitzar (encara més!) l’acció exterior europea envers la Xina.
 
Se’n sortirà? Brussel·les s’hi juga molt en aquesta batalla, si permet que Beijing se’n surti sense conseqüències del seu atac contra Lituània, el règim xinès sabrà que la via de la intimidació funciona i que Alemanya, que exporta per igual a Estats Units i la Xina, ja és massa dependent del mercat xinès com per plantar-li cara políticament. La notícia seria funesta per als dissidents xinesos o les minories uigur i tibetana. No podem oblidar que els darrers anys Beijing ha fet passar a més d’un milió d’uigurs per camps de concentració i que la política de dissolució i desarrelament de la nació tibetana avança imparable. El silenci envers les violacions massives de drets humans de la Xina, fins ara només ha servit per a què aquestes continuessin, com saben a Hong Kong. Més enllà de no admetre a Europa cap producte que sigui sospitós d’haver estat produït als camps de concentració de Xinjiang, com a mínim, la Unió Europea hauria de donar tot el suport a Lituània en aquesta agressió i accelerar els tràmits per fer un tractat d’inversions mútues amb Taiwan. Anar contra un membre del club europeu, no pot sortir gratis.
 
Mentrestant i en solidaritat amb Lituània, Taiwan, Hong Kong i els pobles uigurs i tibetà, cap dirigent d’un estat europeu hauria d’assistir a les olimpíades d’hivern de Beijing. D’Espanya no n’hem d’esperar res, la seva amistat amb el règim xinès és ben coneguda i és l’únic estat europeu que fins i tot extradita els ciutadans taiwanesos cap a la Xina, però el què faci el nou govern alemany i la Comissió Europea serà decisiu. La tebior de Von Der Leyen ja és llegida a Beijing com a mostra de debilitat, i un govern alemany més pendent d’una política exterior mercantilista que de la democràcia i els drets humans seria un cop per això que anomenen els “valors europeus”.
 
Mirant més cap a casa en aquestes circumstàncies cap dirigent públic català hauria d’assistir a Beijing 2022, és hora d’aplicar un boicot polític explícit al règim de Xi Jinping: per solidaritat amb el poble amic de Lituània, i en defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles i els drets de les minories nacionals. El món necessita més Lituànies i més Taiwans.
 
Articles relacionats del mateix autor: "El perill que ve de Beijing", del 4 d’agost de 2018