Tots els actes de l'obra teatral titulada “operació diàleg” han anat acompanyades de nous passos en l'escalada judicial contra el procés i els càrrecs electes sobiranistes. La Fiscalia, sempre a punt per afinar l'estratègia del govern espanyol, ha acompanyat el “no” definitiu al referèndum a càrrec de Soraya Sáenz de Santamaría amb una bateria de noves accions que inclouen la petició de nou anys d'inhabilitació per a Francesc Homs i una nova probable querella contra Carme Forcadell i bona part de la mesa del Parlament.

L'acció contundent i contínua de la Fiscalia demostra –si no hi havia encara suficients proves- que la via unilateral és l'única possible per celebrar el referèndum. D'aquesta manera, el Govern s'hauria de centrar a organitzar la consulta vinculant i, sobretot, en traçar el pla per poder celebrar-la i aplicar-ne els resultats.

Liquidada la qüestió sobre si el referèndum pot ser pactat, tot se centrarà en si tindrà “garanties” i serà “efectiu”. Aquestes són les condicions d'Ada Colau –i, en conseqüència, dels “comuns”- per avalar-lo. Tanmateix, allargar un debat etern de caràcter etimològic només serveix per aquells que aposten per allargar terminis perquè res canviï. Avançar a tota màquina en la seva organització serà la millor estratègia per tal que aquests sectors escullin –són temps complicats per als matisos- si estan al costat de les institucions catalanes o de la Fiscalia que n'inhabilita els seus representants.