La ginesta és la flor nacional catalana. Ha estat usada per reivindicar la identitat nacional quan sobretot era barrejada amb els vermells gallerets o roselles. Molts són els escriptors que n'han parlat. Aquesta no vols pas ser un mostra complerta, només es recullen alguns exemples. Per Serra i Boldú, L’Ou com Balla al brollador del claustre de la catedral de Barcelona, els gegants i la ginesta són els trets bàsics del Corpus barceloní junt amb l’espectacular custòdia monumental feta sobre la cadira reial de Martí l’Humà. Sabem que la ginesta ja s’usava a l’any 1439 a Girona, aquesta flor sempre ha estat lligada a Corpus, moltes de les catifes que es fan i feien arreu de Catalunya eren d'aquesta flor.
 
Jacint Verdaguer a l'article Lo Corpus d'Argentona, publicat a La Creu del Montseny el 4 de juny 1899, diu: "Los carrers i les places estaven tan sembrats de flors de ginesta… i roselles, que dolia haver-los de trepitjar; de vegades me feia la il·lusió de que em passejava per un bocí de sembrat."
 
Santiago Rusiñol escrivia a L'Almanac de l'Esquella de la Torratxa de l’any 1920: " Fa temps que es va perdent l'esplendor de les processons de Corpus, a Barcelona. Ja no són, com eren abans, la manifestació de tot un poble o una ciutat; no són tampoc un acte de devoció...", i parlant dels gegants que assistien a la processó, segueix: " el gegant ha vingut al món per a veure domassos arran dels ulls i poder enraonar amb les menestrales que se'l miren passar des dels balcons, i sentir la pluja flairosa de la groga i daurada ginesta que li tiren des dels terrats. "
 
Són molts els poetes catalans que han cantant al Corpus, la falç i la ginesta. Aquí només en recollim uns pocs :
 
Àngel Guimerà:

Al Tibidabo 

 
I t’embetuma la ginesta
I ajunten sos cants les aus
Als bronzes tocant a festa
I al cornejar de les naus !

 
Joan Maragall :

La Ginesta
 
La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
és la meva enamorada
que ve al temps de el calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
 m’ha deixat tot perfumat... ,

 
Josep Maria de Sagarra té l'obra de teatre El Foc de les Ginesteres , i a l’himne nacionalista El Cant del poble, que va estar a punt de ser declarat himne nacional de Catalunya per la Generalitat de Francesc Macià l'any 1931, diu:

Joia que ha inflamat el cel,
falç i ginesta!
Voli sobre el front l’estel
de la senyera!

 
Ventura Gassol :
 

La Ginesta  
 
La grogor de la ginesta
quina enyorança que fa!
Catalunya! Catalunya!
bé tardes prou a arribar ...

 
Francesc Pujols :
 

La Flor de la Ginesta
 
Un , dia anant de camí
com eren temps de tardo,
 vegí una flor escadussera
que en la erma ginstera
acabava de florir.
Tant de nou em va venir
que afanyós la vaig flairar
i amb sa aroma em recordà
la gran diada de Corpus
tant llunyana en el passat,
tant llunyana en l’avenir,
i ara, al temps de la tardor,
 tota dintre d’una flor.

 
Gerau de Liost :

Romanç primicer de la Ciutat de Barcelona

Bé t’escau celebrar el Corpus
Com enlloc és celebrat:
Amb ginestes i domassos,
Amb donzelles i clergat.

 
 
Josep Serra i Janer canta a la plaça Cremada, la plaça de sant Pere on es fa la Patum amb aquest versos:

I quan arriba Corpus per camins

De ginesta i roselles et neix dins
El sol de la Patum que t’enlluerna.

 
El poeta Salvador Espriu va ser un dels últims a usar-la com a reivindicació nacionalista quan en un poema, musicat Raimon amb gran èxit, que va esdevenir el símbol o himne de tota una generació en defensa dels drets polítics nacionals i sindicals dels catalans.
 

Inici del Càntic al Temple
 
Ara digueu: La ginesta floreix,
arreu hi ha als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes..

 
La ginesta groga i les roselles vermelles, productes bàsicament catalans, eren molt usats pels nacionalistes de finals del segle XIX i principis del XX, juntament amb la  falç com a símbols identitaris nacionals catalans. A Berga, sempre s'explica, que el batlle imposat per el militars espanyols en la darrera Patum de la dictadura de Primo de Ribera va fer tallar, per la brigada municipal, totes les ginesteres de la serra de la Petita, per impedir es fessin massa us d’aquesta flor.
 
Potser la darrera persona que va reivindicar l'ús de la ginesta va ser el Doctor Antoni Comas en el memorable article Que en farem de la ginesta? , publicat a  l' Avui de 29 de maig de 1980, quan lamentant-se de la supressió de ser dia festiu el dijous de Corpus a tot Catalunya, deia: " Davant el fet de la supressió de la festa de Corpus ....entristeix profundament de pensar que deixen de tenir sentit d’una manera definitiva paraules essencials de Joan Maragall, Josep Pla, o de salvador Espriu intèrprets tant lúcids de l’ànima i del temperament català.... Ens quedem doncs sense Corpus quan s’encén la ginesta a la muntanya. Allí resplendirà gloriosament i inútilment a la vegada. Es tan, però tan, decebedor que tot estigui a punt i preparat a la natura i que el que no arribi  sigui la resposta de l’home!"

Ginesta a la collada de Toses. Foto: Josep Maria Costa