Potser no és casualitat que els dos sectors culturals on els consumidors catalanoparlants ens sentim més representats i tinguts en compte són al mateix temps els més resilients davant de l’algoritme i la digitalització: teatre i llibre, dues experiències eminentment físiques. El teatre aguanta perquè només pot ser de carn i ossos: és immune als zeros i els uns. El llibre és un cas més curiós perquè, a diferència del teatre, és digitalitzable. L’oferta d’ebooks és immensa, barata, està a un clic de distància, i els dispositius de lectura són una filigrana. Però el públic lector continua preferint desplaçar-se fins a la llibreria i comprar paper, que és més car, més pesat de transportar, i ocupa més espai a casa. És un comportament totalment –meravellosament– contraintuïtiu. Segons dades del mateix sector, Catalunya, el llibre digital amb prou feines representa el 5% de les vendes.

Als cinemes i a les plataformes privades no, però als teatres i a les llibreries cadascun de nosaltres té molta més oferta en català de la que, per temps o per diners, seria capaç de consumir. Històries universals i històries catalanes. És una festa, un espectacle d’oferta que cap altra llengua minoritzada del món és capaç de construir. Allà fora, al carrer, la nostra identitat està amenaçada. Allà dins, al teatre i a la llibreria, la percebem respectada. Ens hi sentim a casa, en lloc segur. Teatre i llibre són dues columnes vertebrals de la reproducció històrica de la llengua catalana. Aguanten i aguantaran. Qualsevol acció a favor seu és una inversió amb un retorn altíssim en termes de continuïtat nacional.

Aquesta setmana hem sabut que el sector del llibre s’ha posat d’acord, per iniciativa d’Òmnium Cultural –encara hi ha algú en aquest país que pensa en gran– i amb el suport de la CCMA, per substituir la tradicional Nit de Santa Llúcia del desembre per una gran Nit de les Lletres Catalanes al març –televisada en directe i en prime time– que també agruparà altres premis literaris que estaven escampats en el calendari i que no gaudien de la visibilitat que es mereixen. Concentrar esforços i multiplicar exponencialment l’impacte a través dels mitjans públics, amb la consegüent atracció de l’interès dels mitjans privats. Més notorietat per a les obres premiades, més vendes per a les editorials, distribuïdores i llibreries (amb el corresponent tant per cent per als autors), més múscul empresarial, més conversa pública per al llibre en català. Estem fotuts, però estem vius. Gràcies, Òmnium.