Confesso que sóc un enamorat d’Itàlia. Més concretament de la Itàlia del Nord. Hi ha molts paisatges, moltes ciutats, molts pobles que són una meravella. M’agraden molt Firenze i Venecia (com Roma) per múltiples raons. Com m’agraden Bergamo, Verona, Milano, i tantes altres ciutats. O els Dolomites, el Tirol del Sud, el llac de Garda o el Maggiore, Bellagio o el Trentino. I podria anar seguint. Tanmateix, per sobre de tot m’agrada Bologna i els seus entorns. De ben segur hi ha components racionals i emocionals, i molt variats i diversos, i m’agradaria compartir-los.
Quan un arriba a sota les dues torres de Bologna a la Piazza della Mercanzia es queda bocabadat. Però és que quan un es troba una mica més enllà la immensitat de la Piazza Maggiore amb el Palazzo Comunale, la Basilica de San Petronio, les arcades del Portico del Pavaglione o la via degli Acegli, ja està meravellat. I entre les dues places hem pogut passar per l’antic i encantador mercat de la ciutat, il Mercato di Mezzo. I caminant molt poquet ens podem arribar fins a la Piazza Santo Stefano, amb la basílica del mateix sant i les set esglésies, per mi una de les places més maques que conec. Tampoc cal caminar gaire més per a arribar a la meravella del claustre exterior de Santa Maria dei Servi o a les esglésies de Santo Domenico i San Francesco.
No hem d’oblidar que a Bologna hi ha el centre històric compacte més gran del mon. Hi podem trobar de tot i, molt especialment, la meravella de quilòmetres i quilòmetres d’unes arcades bellíssimes que ens protegeixen del fred i de la pluja, però també de la calor i del sol. I caminant sota les arcades ens podem arribar fins a la Madonna di San Luca e la Certosa a sota dels 666 arcs del Portico di san Luca. Una llarga i preciosa passejada on, especialment els caps de setmana, ens hi trobem molts nadius de Bologna però també molts pelegrins arribats d’arreu que fan la pujada i la baixada en grup tot cantant i resant.
I Bologna és una ciutat universitària i això es nota moltíssim. Hi ha una de les universitats més antigues (creada el 1088) i més grans d’Europa. Al voltant de la via Zamboni, on hi ha l’edifici principal de la Universitat, i estenent-se com una taca d’oli per una gran part de la ciutat, es respira i es viu l’esperit i l’ambient universitari, que és un dels seus trets distintius més importants.
Una altra de les característiques de Bologna, per la que és coneguda a Itàlia i més enllà, és la seva bona cuina (Bologna la grassa) i els productes de la terra que permeten fer-la. La ciutat està plena de petits restaurants, trattorias, osterias i pizzeries, on es pot menjar molt bé i per uns preus força raonables per la seva relació qualitat-preu i en relació amb els nostres. Una visita al anteriorment esmentat Mercato di Mezzo ens permet comprovar la gran quantitat i qualitat dels productes de l’Emilia Romagna, que permeten fer tant bona cuina.
Però a Bologna i els seus entorns també si desenvolupa una activitat econòmica molt important. Tant la que està relacionada amb l’agricultura i la ramaderia com la seva indústria. Al segle XVII ja tenia molta importància el tractament de la seda a partir de la invenció d’una màquina per teixir la seda molt innovadora. Això va fer créixer una important cultura mecànica en el territori, que juntament amb l’existència d’una potent indústria agroalimentària ha cristal·litzat progressivament fins a avui dia en l’existència d’importants clústers com els de les motos, les màquines-eina, les màquines pel packaging, l’instrumental mèdic, la mecatrònica, etc. En aquest sentit paga la pena una visita al Museo del Patrimonio Industriale, als afores de la ciutat, per conèixer a fons la història i el present de la industrialització de la comarca i els seus entorns.
Ara a portada
-
-
Política Illa garanteix que els Mossos no deixaran desatès cap poble ni ciutat: «No hi haurà impunitat» Bernat Surroca Albet
-
Societat El Tarzan romà: d'implicar el papa Francesc en ocupacions de pisos a visitar la Casa Orsola David Cobo
-
Política Una absència sonada: per què Sánchez no serà al funeral del papa Francesc? Tania Tapia Díaz
-
27 de juny de 2012