Acabo de veure una imatge que val per una classe d'història política: l'estàtua rampant decapitada del dictador Franco davant del Centre Cultural El Born amb una nina inflable a sobre. Diuen que una imatge val més que mil paraules. Bé, depèn de les paraules, però estic bastant d'acord que la imatge ha estat sempre, al llarg de la història, més potent que el codi escrit.

De fet, els humans ens comuniquem, des de sempre, més aviat per imatges que no pas per l'escriptura, que és un codi inventat tardanament, respecte de les històries orals dels nostres avantpassats. A les parets de les coves prehistòriques no hi havia paraules escrites, hi havia dibuixos que explicaven històries. Va ser després que els humans, de diverses parts del món, sobretot per la necessitat de comptar i calcular, van necessitar els números i les lletres per comunicar-se. De fet, alguns idiomes són ideogràfics, la imatge feta escriptura. Les llengües són el determinant de les cultures, però la imatge és el determinant de la condició humana, som el que volem que es vegi de nosaltres.

La discussió sobre l'exposició de restes franquistes al Born està enverinada de bon principi. Ningú està preparat encara per prendre distància de fets tan greus com els que la dictadura franquista ha comès a la pell de brau, ni tan sols aquells que no la van viure directament, perquè la perdurabilitat de la violència gratuïta no s'ha extingit encara. En un article anterior me n'he referit a aquesta "dictablanda" que Espanya pateix.

De fet, el que ens està posant a prova és justament la imatge en directe d'uns símbols que són malauradament massa recents en el nostre imaginari per veure'ls innocus. És per això que les protestes s'han fet sentir, de forma continuada, però aquestes no han estat suficients perquè els responsables hagin cedit a la demanda de no posar l'exposició al Born. Ningú està en disposició de negociar res, es juguen massa coses en aquest moment per cedir.

Dit això, el que m'ha interessat és justament la imatge que comentava al principi. Aquesta imatge demostra que algú li ha perdut el "respecte" a una estàtua que, per defecte, estava pensada per imposar-lo, el respecte, vull dir; de tal manera que amb una nina inflable aconsegueixen que aquell que va imposar la dictadura, ara sigui un objecte d'escarni, al mig del carrer. La imatge més forta que es pot donar contra tot el que aquesta estàtua representa. Era això el que alguns perseguien? Era això el que altres temien? És això el que cal fer per deslliurar-nos del passat? No tinc resposta per a totes aquestes preguntes. Només constato un fet, la imatge és determinant en la nostra vida, en com ens comuniquem amb els altres. La imatge, era i és, una forma d'opinar.