La Kings League és un molt bon producte i era impossible que no funcionés des del precís moment que va ajuntar els milions de seguidors i favors algorítmics de les patums del món futbolístic amb els streamers top de la comunitat castellanoparlant. Si tens a Piqué, Casillas, Ibai i DjMariio, funciones perquè tens el món mediàtic vell i nou: no se t'escapa ningú. Però és que a més, durant la confecció del producte hi ha hagut molts encerts made in nadius digitals que han fet que més enllà de funcionar, triomfés.
 
Tot i això, allò que més interès (i enveja) em genera aquest cas d'èxit no és tant el producte en si, sinó quins són els ingredients perquè un projecte millennial i català es materialitzi i triomfi. No em sembla una genialitat haver recuperat els penals de la MLS, ni haver gamificat amb cartes sorpresa la Copa Coca-cola, tampoc haver explotat el cantó Sálvame de la cosa o posat càmeres al pit de l'àrbitre: no són idees noves. El que sí que em sembla una genialitat és haver aconseguit que la Kings passés de ser una idea de tercera cervesa de pare millennial a una realitat. Materialitzar projectes purament millenials, a la nostra Catalunya, és una genialitat.
 
Reflexionant sobre els factors que han convertit la Kings League en un èxit palpable, em retrobo amb la idea que allò necessari perquè hi hagi canvis i es materialitzin fenòmens nous és que aparegui un (o uns) líder generacional carismàtic i amb diners, que se sàpiga rodejar de gent potent amb ganes de treballar i els doni llibertat creativa i poder desencotillat. I això és ben bé Piqué, un ric famosíssim amb ganes de transcendir que s'ha muntat un equip de treball fantàstic, on hi ha posat el seu CEO de confiança (que ja es veu que és la pista d'aterratge de les idees de cervesa), l'Oriol Querol, una persona articulada com a segon de bord, un superior a qui no li has d'explicar ni com funciona l'algoritme de Tiktok, ni per què s’ha de fitxar a Gerard Romero tot i que no tingui massa seguidors en un primer moment.
 
Forçant el paral·lelisme i entrant en política, Pujol -amb les seves llums i ombres- fou això, una mena de Piqué que havia llegit la biblioteca nacionalista del seu tiet i antagonitzava els Tebas del seu temps, una mena de Piqué que va decidir fer servir la fortuna familiar per posar en marxa la seva Kings League particular que primer es va dir Banca Catalana i després Generalitat. I Maragall tres quarts del mateix. I Prat de la Riba, un altre. I si ens posem tontos, Marx un altre. Tots plegats, com el burgès Piqué, rodejant-se de gent potent amb ganes de treballar, llibertat creativa amb complicitats generacionals i el poder que donen els diners. No estem descobrint la roda, encara és rodona. La nostra burgesia ha fet la Kings League.
 
Les meves aventuretes a la Catalunya politicocultural dels últims cinc anys em fan pensar que per generar un canvi de cicle nacional cal un Piqué amb interessos polítics. I dic "un Piqué" perquè és útil que en aquests casos la fama ja hi sigui i els anhels vitals no siguin ser famós o fer calés, sinó dur a terme una idea de fons. Una cosa que passa molt al nostre país és que la gent arriba a les coses per ser algú (famosejar) i s'hi queda pels diners, i no pas per la transcendència dels objectius. Ser tertulià, per? Ser conseller, per? Ser director general, per? Gerard Piqué, deslliurat de la dèria famosista, necessita omplir-se l'ego aconseguint objectius de fons més que no pas lluitar per ser algú, perquè ja és molt algú. I això el fa triscar en equip.
 
Soc conscient que no sempre fan falta aquests tipus de lideratges per generar canvis, de fet, el procés no es va endegar mitjançant un líder carismàtic i ric amb ganes de posar-hi calés i fama, però les bases que van induir el procés, amb Pujol i Maragall conduint el bategar nacional, sí que foren posades a cop de lideratge i patrimoni familiar. La Kings i tot el que se'n derivarà (si us plau, Gerard, Oriol, genereu un racó per subproductes en català) em recorda que ens falten líders amb idees, diners, amor pel país i la política, i la fama feta. Demano massa, oi?