Sempre he pensat que prohibir hauria d'estar prohibit i que ser demòcrata consisteix, fonamentalment, a acceptar els resultats que emanen de les urnes, fins i tot -o especialment- quan no ens agraden gens ni mica. I ho vaig mantenir cada cop que el partit racista Plataforma per Catalunya va estar prop d'aconseguir un escó al Parlament, cosa que, per sort, mai no va arribar a passar. Però no sé si és cosa de l'edat o per l'esgotament d'escoltar barbaritats, em comença a canviar la percepció sobre el comportament que hem de tenir amb els intolerants.

Crec que ve a tomb la reflexió arran de la rebuda que va tenir el PP i la seva candidata aquesta setmana a la UAB, així com algun altre acte que ha celebrat Vox a casa nostra. El sentit comú em diu que s'han d'escoltar totes les idees i totes les propostes i que, per tant, cal que puguin ser exposades. Però també em pregunto on està el límit de la llibertat i el de la provocació quan els visitants hi arriben amb la salutació feixista per davant.

Ens repeteixen, els amics de "la Constitución que nos hemos dado entre todos", que la democràcia no és només el vot sinó el compliment de la llei, però de vegades costa mantenir les formes i un comportament cívic quan un home que ajuda la seva dona a tenir una mort digna acaba derivat a un jutjat de violència de gènere. I així amb tot: amb l'eutanàsia però també amb l'avortament, amb els refugiats i amb els sense papers, amb els dependents o amb els secessionistes.

El partit de la senyora que va haver d'entrar a la universitat entre empentes ha arribat a proposar que permetem a les immigrants il·legals que es quedin a la Disneylàndia espanyola mentre es completa el procés d'adopció dels seus fills. I jo em pregunto si davant la deshumanització hem de parar l'altra galta. I la resposta que em surt, cada dia més, és que no. Que si fem com si res davant els intolerants estem fotuts. No podem tolerar els intolerants. Sense violència però amb fermesa.

Ni que sigui per rendir homenatge a heroïnes com Neus Català, que va haver de patir el feixisme en la seva pitjor expressió i que ha mort aquest cap de setmana amb la perspectiva, qui l'hi havia de dir, que les noves generacions dels que la van ficar en un camp de concentració aspiren a tornar a governar.