Totes les actuacions que, sense treva, porta a terme el govern del Partit Popular, demostren que volen acabar, definitivament, la feina començada i perseguida durant segles: mantenir-nos ben fermats com a espanyols, sempre sota sospita, amb la corda al coll, d'una llargada suficient, ni un centímetre més, perquè anem treballant i pagant.

L'esclat independentista que estem vivint requeriria, per part de l'Estat espanyol, un canvi de rumb. Segurament, una política més intel·ligent, més justa, hauria provocat una altra situació a casa nostra, però he parlat d'intel·ligència i, a l'altre costat de l'Ebre, la política es regeix pel “ordeno i mando”, tan castrense, tan espanyol i per l'exhibició de l'espantall de la constitució.

Nosaltres, només en podem tenir una, d'estratègia, si volem continuar vivint com a catalans, dempeus i construint en nostre futur lliure. La nostra estratègia ha de tenir com a objectiu vèncer, també definitivament. Mai més volem marxar al pas que altres ens imposin. No està escrit enlloc que els catalans hàgim de ser un país colonitzat per sempre. Aquests dies se senten moltes veus que proclamen que, en el procés que hem iniciat no hi ha marxa enrere. Es tracta de guanyar o perdre. Cal que, tots plegats, valorem què significaria cada possibilitat.

Guanyar no serà fàcil. En aquesta lluita cal la implicació de tots i totes. No s'hi val esperar i veure-les venir. Ja sabem que l'endemà de la victòria sortiran independentistes de sota les pedres. Benvinguts siguin, però els necessitem ara. I no precisament per fer-se la foto sinó per treballar, per convèncer, per sumar, per compromís. Els necessitem per ajudar a dissenyar el país que volem. Perquè volem una Catalunya independent atractiva, per als de dintre i per als de fora, respectada, equitativa, moderna i solidària, amb governants honestos i compromesos. Tota vegada que construïm un nou futur, hem d'aconseguir no repetir els mateixos errors del passat. Aquesta il·lusió, aquesta feinada que tenim al davant, ens permet resistir amb esperança la duríssima situació que vivim. Aquesta il·lusió, el convenciment que aquesta vegada, sí, es reflecteix en la mirada de la gent i en el seu somriure còmplice.

Preparem-nos perquè vindran temps pitjors. Estem lluitant contra un estat fort que ha posat, posa i posarà tots els obstacles que pugui. Ara, quan a l'altre costat de l'Ebre comencen a adonar-se que el moviment independentista no és una foguerada que s'acabarà ben aviat, ara, quan comencen a adonar-se que als catalans ja no els alimenten molles perquè volen el pa sencer, encara tibaran més la corda, encara ens ho faran passar més malament. Als ciutadans de Catalunya i al seu govern, que està en una situació límit. Resistirem, però anem per feina.

Quan es juga sempre s'han de contemplar dues possibilitats. Guanyar o perdre. Ja hem parlat de guanyar. Valorem què significaria perdre. Només cal anar a les magnífiques instal·lacions del Born. Allà es veuen, es viuen, exactament, les conseqüències terribles de la derrota del 1714. Brutals. Els catalans, com tots els pobles, tenim llums i ombres, però no se'ns pot negar que som tossuts. D'aquella desolació en som conseqüència, però avui, tossudament alçats, continuem lluitant i, aquesta vegada sí, hem de guanyar!