Acabarem coneixent la veritat. Sabrem el que va passar entre l'1 i el 27 d'octubre; el que hi va haver entre el referèndum que l'Estat no va poder evitar malgrat els cops de porra i aquella proclamació de la República trista, pobra i no consumada. Algú acabarà explicant perquè 'M punt Rajoy' va optar per una convocatòria electoral -sorprenent per immediata- aigualint la festa d'un patrioterisme espanyol que se sentia rabiós i ofès i que es delia per un 155 prolongat en el temps. Tot això ho sabrem i potser no haurem d'esperar gaire, però no serà, evidentment, abans que haguem votat.
Més enllà dels hipotètics consells, suggeriments o potser imposicions (internes o externes) que hagin conduït a la decisió de convocar els catalans a unes eleccions forçades, és evident que Rajoy no controla tota la jugada. Les urnes -si les eleccions es fan amb garanties- no seran el cop d'autoritat i de revenja que estan demanant àmplies capes de la societat espanyola. Per molt penós que sembli, el clam "A por ellos" s'ha fet transversal. La voluntat d'acabar amb Catalunya com a realitat política s'estén ja des de la ultradreta de Vox a bona part de l'esquerra espanyola inclòs tot el PSOE, gairebé sense excepció.
A Catalunya el bloc electoral del 155 s'esforça a presentar el 21D com la gran ocasió per aparcar l'independentisme. Però la realitat és que l'Espanya de "a por ellos" veu les eleccions catalanes amb preocupació i, en molts casos, fins i tot amb alarma. Si algú a la Moncloa, a la FAES, a la Zarzuela o a altres latituds polítiques del règim del 78, vivia amb l'esperança que unes eleccions autonòmiques convocades des de Madrid provocarien la implosió política de l'independentisme, s'haurà adonat de seguida del seu error majúscul.
Qui hagi fet càlculs -per exemple- amb una espantada electoral de la CUP, somiant amb la desactivació de molts vots independentistes, no només s'equivocava sinó que haurà demostrat una notable manca de connexió amb la realitat catalana. Així ho van alertar des del primer moment veus tan significatives de l'anticatalanisme més combatiu, com l'opinadora Isabel San Sebastián. El seu admirat Jaime Mayor Oreja -projecte frustrat de lehendakari en un plat combinat basc PP-PSOE que va fracassar l'any 2003- va anar encara més lluny en les declaracions de fa un parell de setmanes: "Un referèndum il·legal pot acabar amb un referèndum legal". Bingo!
Els independentistes, aquest cop amb tres candidatures perquè tothom pugui votar amb la mínima recança possible i sense mirar-se de reüll la llista, han de recordar les paraules de Mayor Oreja, omplir les urnes i esperar el recompte. Si les forces independentistes guanyen les eleccions, tot seguirà essent força excepcional el 22 de desembre. Res no serà fàcil i tot resultarà molt diferent a com s'ha explicat durant els darrers 18 mesos. Però també s'equivocaran de ple aquells que considerin inútil el camí recorregut fins ara, errors inclosos.
Més enllà dels hipotètics consells, suggeriments o potser imposicions (internes o externes) que hagin conduït a la decisió de convocar els catalans a unes eleccions forçades, és evident que Rajoy no controla tota la jugada. Les urnes -si les eleccions es fan amb garanties- no seran el cop d'autoritat i de revenja que estan demanant àmplies capes de la societat espanyola. Per molt penós que sembli, el clam "A por ellos" s'ha fet transversal. La voluntat d'acabar amb Catalunya com a realitat política s'estén ja des de la ultradreta de Vox a bona part de l'esquerra espanyola inclòs tot el PSOE, gairebé sense excepció.
A Catalunya el bloc electoral del 155 s'esforça a presentar el 21D com la gran ocasió per aparcar l'independentisme. Però la realitat és que l'Espanya de "a por ellos" veu les eleccions catalanes amb preocupació i, en molts casos, fins i tot amb alarma. Si algú a la Moncloa, a la FAES, a la Zarzuela o a altres latituds polítiques del règim del 78, vivia amb l'esperança que unes eleccions autonòmiques convocades des de Madrid provocarien la implosió política de l'independentisme, s'haurà adonat de seguida del seu error majúscul.
Qui hagi fet càlculs -per exemple- amb una espantada electoral de la CUP, somiant amb la desactivació de molts vots independentistes, no només s'equivocava sinó que haurà demostrat una notable manca de connexió amb la realitat catalana. Així ho van alertar des del primer moment veus tan significatives de l'anticatalanisme més combatiu, com l'opinadora Isabel San Sebastián. El seu admirat Jaime Mayor Oreja -projecte frustrat de lehendakari en un plat combinat basc PP-PSOE que va fracassar l'any 2003- va anar encara més lluny en les declaracions de fa un parell de setmanes: "Un referèndum il·legal pot acabar amb un referèndum legal". Bingo!
Els independentistes, aquest cop amb tres candidatures perquè tothom pugui votar amb la mínima recança possible i sense mirar-se de reüll la llista, han de recordar les paraules de Mayor Oreja, omplir les urnes i esperar el recompte. Si les forces independentistes guanyen les eleccions, tot seguirà essent força excepcional el 22 de desembre. Res no serà fàcil i tot resultarà molt diferent a com s'ha explicat durant els darrers 18 mesos. Però també s'equivocaran de ple aquells que considerin inútil el camí recorregut fins ara, errors inclosos.