L'abstenció gratuïta

23 d’octubre de 2016
El comitè federal del PSOE, retransmès com si d'un derbi futbolístic es tractés, va segellar la defunció del socialisme espanyol com a alternativa immediata al PP. L'aval a l'abstenció de Mariano Rajoy accelerarà el calendari, fins ara somnolent, de la investidura. El rei Felip VI cridarà a consultes els líders dels grups parlamentaris, es constatarà que a Rajoy li faran el passadís per tornar a la Moncloa -amb Albert Rivera a un costat i la gestora socialista, a l'altre- i tot estarà llest per encetar una legislatura curta i abrupta. S'hauran de negociar uns pressupostos que inclouran retallades imposades per Brussel·les -el PSOE tornarà a estar entre l'espasa i la paret- i es preveuen debats agres al Congrés, amb Podem exercint de veritable oposició, complicat com serà per als socialistes ser creïbles en el control al govern després d'haver cedit davant d’un PP gens disposat a regenerar-se. El partit d'un Fernández Díaz reprovat, el partit que ha protegit Rita Barberá fins a l'últim moment, el partit que obria la porta a Correa i era gestionat per Bárcenas.

La decisió de deixar governar Rajoy farà perillar la relació entre el PSOE i el PSC? Miquel Iceta, sempre hàbil per minimitzar els problemes interns, deia aquest diumenge que no veia "risc de ruptura" entre els aliats socialistes malgrat el seu "no" inamovible a Rajoy. Per evitar més esgarrinxades un cop superada la investidura, Iceta intentarà esquivar el debat de fons sobre l'autonomia del PSC enfront d'un PSOE que s'ha entregat al poder andalús, sempre proper a l'statuo quo, perquè no coneix altra vida que els despatxos de les institucions. Però el partit ja fa temps que supura divisió entre els immobilistes jacobins i els qui han radiografiat amb més precisió els nous temps, defensors de propostes federalitzants i de sostenir el perfil ideològic. Ara que s'han imposat les tesis dels acòlits de Susana Díaz, el PSOE es pot trobar amb un projecte de candidata rostida massa aviat per haver-se embrutat les mans amb tanta ànsia de poder.

Debilitat per una discussió caïnita, el socialisme espanyol no podia haver gestionat pitjor la seva rendició. Defensava Javier Fernández, president de la gestora, que l'abstenció en la investidura de Rajoy era el "mal menor", perquè un escenari de terceres eleccions hauria estat funest per al PSOE. Fernández pensava només en clau de partit. El compromís amb els ciutadans quedava en un segon terme. La decisió d'última hora ha impedit a Ferraz negociar contrapartides programàtiques. Els socialistes concediran una abstenció gratuïta. Ningú ha tingut en compte els votants que arrufaven el nas amb el PP, els mateixos que el 26-J van exigir un gir en les polítiques socials i una revisió profunda, per exemple, en la legislació educativa o el blindatge de les llibertats. Amb l'ajuda del PSOE, Rajoy tornarà a governar. No li han preguntat com. Anunciar que des de l'oposició es defensarà la derogació de la reforma laboral i de la llei mordassa és una pressió molt tèbia.

Els vots de PP, PSOE i Ciutadans permetran que Espanya deixi d'avançar amb el pilot automàtic. La Moncloa engegarà el motor, però serà per retallar més que per fer propostes. En el debat territorial no hi haurà cap canvi. Perquè el "mal menor" que deia Fernández també comporta no fer cap oferta a Catalunya.