Com diu un amic, "menys de cinc contradiccions és dogmatisme". Sempre he estat absolutament d'acord amb aquesta frase. De fet, no conec ningú que es mogui en el món de l'activisme que no s'hagi aferrat a aquesta com si fos la darrera armilla salvavides del Titanic.

D'un temps ençà m'hi aferro fort amb el tema de la gentrificació i l'especulació immobiliària a la meva ciutat, Barcelona. Desgràcies a aquesta ens trobem amb lloguers cada dia més cars que ens estan obligant a molts de nosaltres a haver de marxar dels nostres barris i ciutats.

Grans especuladors compren edificis sencers, els renten la cara i els posen a Airbnb. S'ha acabat la vida de barri. Els bars i restaurants moderns i poc assequibles maten i substitueixen les merceries, els forns de pa, els restaurants xinesos i qualsevol altre comerç de barri. Els veïns, els pocs que es poden quedar perquè amb la darrera renovació de contracte no els han pujat el lloguer més de 300 euros, viuen molestos: poc descans i el barri convertit en un parc temàtic on has de saltar maletes, trobar un lloc on lligar la bicicleta és un miratge i has estalviat dues setmanes per prendre't una canya i unes braves a una terrassa.

Però, passades dues setmanes, trenques el porquet i quedes amb un amic per gaudir d'aquesta activitat tan en vies d'extinció com mediterrània. Comences a parlar i surt un tema recurrent: el preu de lloguer. Ja que tenim alcohol, ofeguem les penes. I, de cop i volta, arriba el temut "he posat una habitació a Airbnb". Obres els ulls com a plats, te'ls fregues i , potser presa del dogmatisme, penses en no parlar-li mai més. No pot ser que un amic teu estigui contribuint a l'especulació i la gentrificació. I encara menys, un amic activista que vas conèixer al 15-M.

L'escoltes. T'explica que llogar una habitació, o, fins i tot, el seu pis, a Airbnb, és el que li permet seguir vivint al seu barri. No, no li compres l'argument. Te'n vas a casa molesta; la contradicció vindrà després.

Un altre dia quedes amb un altre amic, també activista –és el que tenim, som força endogàmics-, aquesta vegada no has pogut estalviar i li compres unes birres al pakistanès, i, patam!, torna a sortir el tema del moment a Barcelona: el lloguer. També té una habitació llogada a Airbnb. Argumenta que és el que li permet mantenir el seu pis des que ho ha deixat amb la seva parella.

I així una vegada i una altra. Un per poder mantenir el seu pis mentre treballa com a fotoperiodista freelance en països en conflicte, l'altra perquè s'ha quedat a l'atur… En definitiva, sempre motius relacionats amb la precarització vital. I, a poc a poc, he anat arribant al punt on em trobo ara: la contradicció respecte aquest tema s'ha apoderat de la meva vida social.

Sé de sobres que la lluita l'especulació i la gentrificació no passa per poder pagar els nostres lloguers rellogant habitacions. És evident que d'aquesta manera ens seguirem mossegant la cua i no farem res més que marejar-nos i ho haurem de fer lluny dels nostres barris.

Està clar, també, que sindicats de barri, sindicats de llogaters i altres plataformes i moviments que tenen l’objectiu d’aturar l'actual especulació de l'habitatge són imprescindibles. Però, mentrestant, i sense deixar el carrer, he de reconèixer que, sense practicar-ho i des de la contradicció, intento empatitzar, no sense deixar de debatre sobre el tema, amb els meus amics que viuen la contradicció però amb quatre parets.