Amb els deures fets i el pressupost 2022 aprovat abans de començar l’any, el Govern ha fet de la recuperació econòmica postpandèmia la seva prioritat. La variant òmicron és una amenaça inoportuna que pot endarrerir la sortida de la crisi, però l’objectiu és ben clar: aprofitar al màxim uns comptes expansius i els fons europeus per deixar enrere els estralls de la pandèmia en el teixit productiu del país.

Si la recuperació de l’economia és una prioritat, però, la de la cultura és una necessitat urgent. La fragilitat de la llengua, enmig dels embats de l’Estat contra la immersió a les escoles, i la consolidació social del català fa palesa la urgència d’una aposta clara i desacomplexada per la cultura catalana i en català.

El creixement del pressupost del Departament de Cultura, important però insuficient si es vol complir el compromís d’assolir un minso 2% durant aquesta legislatura, ha de ser acompanyat per polítiques clares de discriminació positiva envers les indústries culturals en llengua pròpia. 

La presència del català és encara molt feble en molts àmbits, i cal una acció positiva i decidida per augmentar la presència del català a totes les àrees de la cultura. El múscul creatiu català és poderós. Així i tot, necessita un suport extra que compensi la feblesa demogràfica del públic potencial de la producció cultural en català.

Cal redefinir un marc de referència català en els mitjans de comunicació públics, i cal un marc normatiu que permeti augmentar la presència del català a Internet, el cinema i les plataformes. Sense complexos i sense esperar cap vistiplau o benedicció externa. No és acceptable que TV3, per exemple, continuï posant diners en produccions en llengua castellana. 

Tampoc no és admissible que les biblioteques públiques catalanes comprin més publicacions periòdiques en castellà que en català, en una proporció que ja és de 65% a 35% i que creix any rere any en favor del castellà. Són només dos exemples de tants. No només cal augmentar el pressupost en cultura, sinó millorar-ne les polítiques. Si no apostem nosaltres per la cultura en català, qui ho farà? Que el 2022 sigui l’any de la cultura!