"És molt difícil establir les fronteres entre qui és populista i qui no ho és". La reflexió és d'Ignacio Sánchez-Cuenca i l'ha repetida ara que promociona el seu últim llibre, El desorden político (Catarata), en què incideix en la crisi de representació que tan propera ens sembla, per local i global. L'acadèmic, amb treballs de capçalera com La desfachatez intelectual, desgrana com s'han afermat, en els darrers temps, lideratges que s'atribueixen una connexió directa amb els ciutadans i constata la voluntat creixent de dirigents de primera línia per presentar-se com a outsiders dels seus mateixos partits en un moment en què les sigles arrosseguen erosió.

La radiografia encaixa amb la figura de Laura Borràs, presidenta del Parlament i un dels noms propis de Junts per l'ascendent sobre la militància i la projecció institucional, protagonisme que no genera una convivència senzilla amb càrrecs orgànics de la formació i, per descomptat, del Govern. Borràs actua amb agenda pròpia i no s'ha estat de manifestar la seva autonomia quan ha entès que s'havia de desmarcar de l'executiu, conducta sintetitzada en la foto de suport als talls de l'avinguda Meridiana, que desafiava l'autoritat de la conselleria d'Interior. En el seu relat traspua el missatge que el Govern que volia presidir és un obstacle per a la independència -per molt que la meitat de carteres depenguin de Junts- i s'assumeix que tot seria diferent si ella l'hagués encapçalat.

El debat sobre lideratges al partit, però, no ocupa les últimes aparicions públiques de Borràs, per bé que prendrà forma quan s'acosti la cita congressual de la formació, perquè els moviments ja són detectables. El que interpel·la avui la presidenta del Parlament és l'actualització de la causa per presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes, una mica més a prop de ser jutjada. La qüestió té tots els condicionants per convertir-se en nou episodi de tensió per a l'independentisme, determinada com sembla Borràs a resistir en el càrrec i manifestos com són els dubtes que afloren a ERC i la CUP per defensar-la sense matisos. Els republicans hi veuen una conducta administrativa sense vincles amb el procés mentre que els anticapitalistes ja han detallat que la naturalesa del cas és una presumpta "pràctica de corrupció". Cap de les dues forces ha concretat com es posicionaran.

Borràs, que ha esmerçat esforços per falcar la idea que les investigacions tenen una naturalesa política -ha comparat el cas amb judicis sobre l'1-O, els llaços grocs o la llibertat d'expressió-, es defensa atacant. Aquest dimarts, entrevistada a Els matins de TV3, argumentava que no se sentia "afectada" per l'article 25.4 del reglament del Parlament, aprovat en el seu moment per la majoria independentista i que estableix la suspensió de càrrecs electes quan s'obri judici oral per corrupció. Certament, l'article té llacunes en termes garantistes, però per no aplicar-lo caldria una reforma que no s'ha produït. "No he comès cap delicte, i molt menys de corrupció", deia Borràs a Lídia Heredia, en legítima defensa. Considera la presidenta que no pot ser suspesa al Parlament sense que se l'hagi jutjada, perquè es lesionaria la presumpció d'innocència i se li negaria l'etiqueta de represaliada. Molesta cada cop que se la qüestiona sobre el contingut dels correus electrònics que serveixen de prova per a l'acusació, Borràs teixeix una teranyina entre els fets i les interpretacions per aparèixer com a víctima d'una maniobra que l'assenyala per qui és i no per com ha obrat.

Coherent amb el paper de víctima -que ja va exercir en el cas de Pau Juvillà, tot i no ser en aquella ocasió la dirigent inhabilitada-, la presidenta del Parlament situa la responsabilitat del desenllaç en l'ofensiva de la justícia i la reacció dels partits. Per això, insisteix a demanar a ERC i la CUP que no col·laborin amb la "feina bruta" de l'Estat, discurs que afegeix pressió a les relacions tibants del sobiranisme.

Els relats de part, favorables o descreguts amb Borràs, impregnaran cadascun dels moviments que es produeixin fins al dia que la cambra catalana s'hagi de pronunciar sobre el cas. Però de tot el que la dirigent de Junts ha afirmat i escrit en els darrers dies sobre la investigació que l'assenyala n'hi ha una que trepitja terreny fangós. Sosté Borràs que, si la causa no s'arxiva, "es confirmarà" que pateix una "persecució política". Es dedueix, per tant, que tot el que no sigui atorgar-li la raó esdevindrà un acte d'injustícia, encara que la matèria sotmesa a anàlisi sigui per una actuació prèvia al seu ascens a primera línia.

L'enfocament de Borràs no és gratuït, perquè pinta una línia vermella per als qui l'han de jutjar, defensar amb el vot des del Parlament o analitzar des del periodisme. I prefixa el missatge que qui qüestioni l'argumentari de la protagonista és susceptible de perseguir més interessos que el simple aclariment dels fets. El presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes s'ha convertit, doncs, en una nova amenaça per a la integritat de la majoria del 52%. I, potser, en el principal escull de la legislatura, qüestió que no és menor ara que afloren debats sobre la durabilitat de l'executiu de coalició a la Generalitat. Un Govern de dos que es baralla, però que mai es trenca.