És el nou mantra, com si res no hagués passat: cal abandonar els calendaris, cal prendre'ns-ho amb calma. Ahir un rotatiu de Barcelona inequívocament catalanista proclamava que "Catalunya necessita una legislatura llarga i que el bon govern faciliti l'acompliment del principal objectiu dels pròxims anys, que és ampliar la base social sobiranista". Ja ho veuen, la cosa va per llarg.

Creure que amb la formació d'un nou govern podrem tornar a un escenari de gestió tranquil·la i calmada de l'autogovern és d'una beneiteria entranyable. La Catalunya autonòmica ja no existeix. El repartiment de competències de la Constitució ja és història. El nou govern serà una simple gestoria. Qui pot o no pot ser president de la Generalitat o membre del Parlament està i estarà delimitat pels tribunals espanyols. Cada factura haurà de rebre el vistiplau de Montoro. Qualsevol iniciativa parlamentària d'una certa envergadura serà vetada i anul·lada pel Tribunal Constitucional. Tots els líders polítics viuran sota l'amenaça d'imputar-los delictes inventats per coartar la seva llibertat i les seves funcions.

L'Estat aprofundirà la repressió judicial, política i mediàtica fins transformar Catalunya en una "singularitat folklòrica" com Occitània o Calàbria. Mentre encara esperem les explicacions impostergables i imprescindibles per entendre què va passar l'endemà de la declaració fallida d'independència, el que no podem fer és autoenganyar-nos pensant que ara ens espera una etapa de recuperació de l'autogovern, on podrem desenvolupar l'estat del benestar i "ampliar la base social" davant la mirada d'un Estat que observarà complagut com el fill pròdig ha tornat a la bona senda. Oblideu-vos-en. Això no passarà.

Ho havíem dit moltes vegades. El procés s'acabaria amb la independència o amb la desaparició de Catalunya, sense terme mig. Encara som a temps de redreçar la situació, perquè la força de l'independentisme català roman intacta, com es va demostrar el 21-D. Cal tornar a definir estratègies i terminis, però en cap cas hom pot caure en l'autoengany d'un retorn plàcid a l'autonomisme o en l'acceptació de fórmules màgiques i indeterminades sense que no es donin totes les explicacions que hom mereix....