Mariano Rajoy està obsedit en desesperar els partidaris de la tercera via. Després de cinc anys de procés sobiranista i amb el “referèndum o referèndum” a l'horitzó, continua sense fer cap esforç per tendir un pont que pugui atraure als sectors “moderats” de Catalunya. L'enèsima burla del líder popular inclou treure del bagul dels records la conferència de presidents autonòmics de Zapatero i una reforma del finançament autonòmic que, de fet, no és cap oferta ja que l'actual model està caducat i no apunta cap a la singularitat.

Rajoy ha parlat en el discurs del debat d'investidura de l'esperit “acollidor” de Catalunya mentre augmenta l'escalada de l'ofensiva judicial contra el procés. El líder popular ha esquivat al Congrés la mà dura –ha obviat qualsevol referència a inhabilitacions i a mesures coercitives- al mateix temps que la Fiscalia es querella contra Carme Forcadell i l'Audiència Nacional ressuscita el delicte d'“incitació a la sedició” per utilitzar Joan Coma Roura com a cap de turc i “exemple” per a la resta de regidors i alcaldes del país.

L'independentisme, mentre l'Estat es rearma amb l'acord tàcit entre PP, PSOE i C's, ha d'accelerar amb el referèndum del 2017 com a gran objectiu. La creació d'una Assemblea d'Electes és un moviment interessant que, indefectiblement, s'haurà de combinar amb una estratègia conjunta –fins ara inexistent- sobre com respondre a les ràtzies contra polítics independentistes. Multiplicar la via oberta per Joan Coma i Montse Venturós, sense dubte, seria la millor manera de demostrar a Rajoy que el “referèndum o referèndum” no és cap lema sinó un realitat.