La descentralització dels Estats és necessària. Sigui sols administrativa o també política, la deriva dels Estats ha estat per augmentar-la. En general, s’ha cregut en l’avinentesa d’aquesta fórmula organitzativa on no tot depèn d’una sola persona o d’un sol nivell de control. Però la fórmula és òptima sigui quina sigui la situació i el grau de lleialtat institucional dels nivells intervinents? El cas de l'hantavirus que ha comparegut en les nostres vides com en una mena de pel·lícula que podria dur per títol “L’holandès errant” podria servir com a situació exemple de què la resposta no és evident ni unívoca.

Des que vàrem conèixer la situació a bord del creuer de luxe que amb centenar i mig de persones havia partit del sud d’Argentina i pretenia recalar en algun punt de les costes europees o africanes quan ja s’hi havien produït tres morts, s’han esdevingut diverses situacions deplorables. Que el Marroc denegués la possibilitat que el vaixell atraqués en les seves costes ni tan sols ha estat objecte de comentari, imagino que perquè sols es podia justificar en el fet que el país no disposa de les infraestructures sanitàries més adients per confinar i analitzar la resta de passatgers, sobretot els que ja se sabia que s’havien contagiat. Que el president de Canàries fes el mateix, potser per voluntat de contrariar el tàndem Mònica Garcia-Margarita Robles, ja no ha estat rebut de la mateixa manera, al contrari, s’ha criticat que apliqués la doctrina “prioritat nacional” sense recordar que els hospitals canaris més importants estan a hores d’ara extraordinàriament col·lapsats pel recurrent allau de persones en circumstàncies molt precàries que els hi arriben.

Després d’això, tot han estat fotos: la foto de Pedro Sánchez amb el representant de l’ONU que li ha agraït la generositat espanyola acollint el vaixell (vertigen en l’acció del president per al qual les crisis externes són la millor manera de distreure el personal del reguitzell de fracassos interns). La foto d’una corrua de ministres donant la benvinguda al vaixell, després de l’absurda contradicció produïda entre la ministra de Sanitat i la de Defensa respecte del (nul) grau de voluntarietat que té un confinament dels sospitosos de contagi quan ho és per un virus per al qual no hi ha vacuna, que es transmet entre humans i que té un grau de letalitat de més del 40% entre contagiats. Les fotos i vídeos del vaixell que han provocat en moltes persones el desig de què s’apanyin com puguin els que tants diners van gastar en una experiència exòtica.

Però la pitjor foto és la de l’Estat. Que una situació com aquesta hagi provocat desacord i conflicte competencial entre administracions ha fet els que ja eren independentistes desitjar amb més força tenir un Estat propi i als que no creuen en l’Estat de les autonomies reforçar-se en la seva idea que el millor fora un Estat centralitzat i, per tant, amb una sola veu. Sense que cap d’ells, però, sembli recordar que els virus no entenen de fronteres i que en un món com el nostre, sigui per creuers o per flotilles, arribaran a on estem malalties per a les quals no tenim immunització a la vista.