Les dues cares del PP són ben evidents. N’és, d’evident, la clara i encara n’és més la fosca. Conformen la clara la del president Mariano Rajoy i la de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que sempre demanen paciència, moderació, sacrifici i tolerància perquè Espanya pugui sortir de la crisi. Les cares fosques són les dels ministres Luis de Guindos, José Ignacio Wert, Alberto Ruiz Gallardón (qui ho havia de dir!) i Cristóbal Montoro, i la de tot de barons i senyors territorials populars, sempre escaldats i disposats a bramar quan algú els toca una escata.

Alguna criatura santament ingènua podria pensar que els uns i els altres es compensen i s’equilibren. Els uns són menys però manen més i els altres són més però manen menys. Santa innocència. El desequilibri és absolut. Perquè el president i la vicepresidenta només fan declaracions de bona fe mentre tots els altres proposen lleis i decrets. Lleis i decrets que inspiren o imposen el president i la vicepresidenta.

Aquesta setmana, per exemple, Sáenz de Santamaría ha respost a la manifestació de Barcelona i a les paraules d’Artur Mas a Madrid amb un gest contingut i una apel·lació a la moderació i a les lleis. Mentre presentava una imatge tan pretesament serena, el ministre de l’Interior proposava una reforma del codi penal que, sota l’eufemisme presó permanent revisable”, aprova de fet la presó perpètua i castiga severament la “desobediència a l’autoritat”. Afirma Ruiz Gallardón que la reforma és “constitucional”. Cosa que vol dir que el ministre no s’ha llegit la Constitució o que s’ha confós i el que consulta són les Leyes Fundamentales del Reino. Al mateix temps el ministre d’Educació, Cultura i Esport presentava una nova intromissió en la normativa escolar, que atorga a l’Estat més control sobre els continguts acadèmics.

Per si amb tot això no n’hi hagués prou, el PP tombava al Congrés la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió Sense Fronteres”, una proposta legislativa presentada per Acció Cultural del País Valencià, com a resposta als tancaments dels repetidors de TV3, que compta amb el suport de més de 600.000 signatures. El PP addueix que la ILP és tècnicament “complicada” i econòmicament “excessiva”. Les dues cares del PP són una fal·làcia. En el fons el PP només en té. Dura, agra i hostil.