Avui que TV3 ha fet aquest crit a la solidaritat econòmica que significa el programa La Marató, els seus espectadors habituals i els esporàdics per la temàtica, hauran pogut seguir relats colpidors conjugats en primera persona del que els ha representat la pandèmia d'infeccions pel SARS-CoV-2.

El programa gaudirà d'audiències importants, però els experts en comunicació hauran de fer i explicar-nos la poca adaptabilitat a les noves formes d'accedir a la informació i del percentatge de població que opta per un ús lúdic de les xarxes i al que no s'ha aconseguit fer arribar la base per aturar la pandèmia que és l'autoprotecció personal i la gravetat. La Marató és un recordatori anual i puntual que cal enviar recursos a la investigació. Un clam televisiu que se suma al de molts científics que ho reclamen des del fons del temps i que no aconsegueixen ser escoltats.

Darrere la primera vacuna que va anunciar Pfizer hi havia anys d'investigació d'un matrimoni alemany d'origen turc que desenvolupaven immunoteràpies individualitzades per a malalts de càncer i s'havien especialitzat en la replicació de les cadenes anòmales de material genètic present a les cèl·lules en forma de cadenes ADN i, en el cas dels coronavirus, d'ARN.

Sense tots aquests anys d'exitosa investigació no haurien pogut posar tota l'estructura de BioNTech a disposició del que tots necessitem. Sahin és el president de l'empresa i Türeci, la directora mèdica, i així ho proclamaven quan es va fer l'anunci públic: no partíem del no-res, la ciència és acumulativa.

Una cosa molt similar ha passat a tots els equips que han desenvolupat les vacunes que a partir d'ara (no sense dificultats logístiques) rebran determinats segments de la ciutadania, o una part d'aquests segments, ja que serà voluntària.

Aquesta setmana, també, hospitals de molt prestigi, situats a la ciutat de Barcelona (Sant Pau, Vall d'Hebron, Clínic i el Mar), han manifestat conjuntament la seva preocupació pel retrocés i els anys necessaris per a recuperar el nivell de salut del qual disposàvem amb anterioritat a la pandèmia i l'impacte sobre aquest retrocés en el cas que patim una tercera onada que torni a portar al col·lapse la capacitat d'atenció sanitària.

De l'escrit dels meus col·legues ha fet tètrica fortuna la comparació dels morts diaris amb un accident d'aviació i a mi em sembla molt alarmant l'advertiment que ja no diagnostiquem precoçment un 17% dels càncers o la caiguda de capacitat assistencial en matèria de salut mental de més del 40%. Hem d'afegir-hi l'empitjorament de moltes malalties cardiocirculatòries i la pèrdua de qualitat en l'atenció del pacient complex.

Els que hagin seguit el programa estrella dels volts de Nadal, la Marató de TV3, hauran sentit a dir que un percentatge elevat de persones que han patit la Covid-19 presenten símptomes molts mesos després i que hi ha símptomes que encara no podem afirmar que siguin plenament reversibles. Totes aquestes persones s'hauran de seguir en serveis especialitzats i dels que eren actius laboralment, recaurà sobre l'erari la seva baixa laboral de llarga durada. La despesa sanitària haurà d'incrementar-se o acceptar un gran retrocés en un dels elements de l'estat del benestar que havia millorat la durada i la qualitat de les nostres vides.

Quan valoren l'impacte econòmic de la pandèmia s'hauria de comptabilitzar totes aquestes alertes, que malauradament ja no són projeccions teòriques.