Un cop ja hem entrat en la temporada de festivals, i passada la cita catalana amb la Fórmula 1, torna el debat sobre l’impacte dels grans esdeveniments a les ciutats, i quins efectes tenen sobres les persones que hi conviuen.
La discussió torna ara més forta que mai per diverses raons. La primera és la inauguració del format de dues ciutats del Primavera Sound, el festival que havia estat fins ara marca insígnia de Barcelona i que enguany ha començat a compartir amb Madrid. La segona són les declaracions de la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, que està treballant perquè Madrid pugui acollir un gran premi de Fórmula 1 que competiria amb Montmeló per ser l’amfitriona de l’única carrera anual a l’Estat. I la tercera és l’inici del compte enrere per a la Copa Amèrica a Barcelona, esdeveniment que ha començat els entrenaments preparatius i que es durà a terme durant tres mesos de 2024 a la ciutat comtal.
Els objectius que defensen les administracions públiques partidàries de ser amfitriones d’aquests actes són els de promocionar la cultura i l’esport, aportar riquesa, generar llocs de treball o posar la ciutat en el mapa internacional, principalment per fomentar el turisme.
El que tenen en comú els macrofestivals, la Fórmula 1 i la Copa Amèrica és que requereixen un alt grau d’inversió pública. El País Valencià continua pagant el deute de més de 60 milions d’euros que va contraure per a la construcció del circuit urbà; la Generalitat Catalana injecta periòdicament diners al circuit de Montmeló, com els 19 milions que va transferir l’estiu de 2021; el Primavera va rebre 2,2 milions d’euros en subvencions i avals de les administracions públiques, i s’estima que la Copa Amèrica requerirà una inversió pública de 45 milions.
Cal recordar que aquests esdeveniments estan dissenyats per atraure el màxim de gent possible, per generar volum i trànsit de persones, i el seu conseqüent benefici econòmic. Tot i que puguin atraure públic local, la Copa Amèrica, el Primavera Sound i la cita del gran premi de Montmeló tenen com a objectiu el públic estranger.
El que està clar és que no són assumibles econòmicament per a una àmplia majoria de la població catalana. El 2023, el que s’ha de gastar de mitjana un espectador de la F1 a Montmeló, en la modalitat més barata, són més de 400 € (435 dòlars estatunidencs), i el preu de l’abonament general al Primavera són 325 €, amb descomptes si els compres abans de conèixer el cartell. Per tant, es promouen cultura i esport en què la barrera d’entrada és alta.
Quina riquesa generen exactament aquests esdeveniments? On van a parar els diners d’aquests visitants? L’estudi d’impacte econòmic de la Copa Amèrica ressalta, en primer lloc, l’augment de pernoctacions i de consum de béns i de serveis. Parlem, per tant, d’indústria hotelera i restauració, els sectors que també s’estima que obtinguin més beneficiaris d’una possible F1 a Madrid.
Els sectors de l’hostaleria i la restauració han estat dels més assenyalats per oferir condicions laborals precàries. Alguns exemples són les denúncies fetes per les Kellys o la dificultat actual del sector hoteler i de la restauració per trobar cambrers, cambreres i personal de neteja a causa de les condicions laborals. De la mateixa manera que reivindica la plataforma Aturem el Hard Rock sobre la creació de treball dins del macroprojecte, s’ha de tenir en compte la qualitat i la sostenibilitat de llocs de treball d’aquesta mena, i en el sector turístic a Catalunya, aquests solen ser estacionals i inestables, amb sous baixos i amb condicions precàries per a la majoria.
En conclusió, aquests esdeveniments són problemàtics per diversos motius: requereixen un elevat volum d'inversió pública sense la qual no serien viables econòmicament; la majoria de la població catalana no pot gaudir-los per l'elevat preu que tenen; el seu impacte econòmic es tradueix principalment en llocs de treball amb condicions generalment precàries; i tenen com a objectiu intensificar el volum de turisme a Catalunya i, especialment, a la ciutat de Barcelona.
Si bé el 80% de la població de la ciutat està d’acord que el turisme genera oportunitats econòmiques i de treball per als habitants de Barcelona, el 55% creu que la ciutat ja ha arribat o està arribant al límit en la capacitat de donat servei al turisme. Per tant, no podem tornar al model de ciutat que recorre a macroesdeveniments per promocionar-se, quan els beneficis d’aquests són dubtosos o nuls.
Agraïments: Alessandra Palomar i Raquel Lorenzo, i la resta de dones de l’Espai Zero Vuit.
La discussió torna ara més forta que mai per diverses raons. La primera és la inauguració del format de dues ciutats del Primavera Sound, el festival que havia estat fins ara marca insígnia de Barcelona i que enguany ha començat a compartir amb Madrid. La segona són les declaracions de la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, que està treballant perquè Madrid pugui acollir un gran premi de Fórmula 1 que competiria amb Montmeló per ser l’amfitriona de l’única carrera anual a l’Estat. I la tercera és l’inici del compte enrere per a la Copa Amèrica a Barcelona, esdeveniment que ha començat els entrenaments preparatius i que es durà a terme durant tres mesos de 2024 a la ciutat comtal.
Els objectius que defensen les administracions públiques partidàries de ser amfitriones d’aquests actes són els de promocionar la cultura i l’esport, aportar riquesa, generar llocs de treball o posar la ciutat en el mapa internacional, principalment per fomentar el turisme.
El que tenen en comú els macrofestivals, la Fórmula 1 i la Copa Amèrica és que requereixen un alt grau d’inversió pública. El País Valencià continua pagant el deute de més de 60 milions d’euros que va contraure per a la construcció del circuit urbà; la Generalitat Catalana injecta periòdicament diners al circuit de Montmeló, com els 19 milions que va transferir l’estiu de 2021; el Primavera va rebre 2,2 milions d’euros en subvencions i avals de les administracions públiques, i s’estima que la Copa Amèrica requerirà una inversió pública de 45 milions.
Cal recordar que aquests esdeveniments estan dissenyats per atraure el màxim de gent possible, per generar volum i trànsit de persones, i el seu conseqüent benefici econòmic. Tot i que puguin atraure públic local, la Copa Amèrica, el Primavera Sound i la cita del gran premi de Montmeló tenen com a objectiu el públic estranger.
El que està clar és que no són assumibles econòmicament per a una àmplia majoria de la població catalana. El 2023, el que s’ha de gastar de mitjana un espectador de la F1 a Montmeló, en la modalitat més barata, són més de 400 € (435 dòlars estatunidencs), i el preu de l’abonament general al Primavera són 325 €, amb descomptes si els compres abans de conèixer el cartell. Per tant, es promouen cultura i esport en què la barrera d’entrada és alta.
Quina riquesa generen exactament aquests esdeveniments? On van a parar els diners d’aquests visitants? L’estudi d’impacte econòmic de la Copa Amèrica ressalta, en primer lloc, l’augment de pernoctacions i de consum de béns i de serveis. Parlem, per tant, d’indústria hotelera i restauració, els sectors que també s’estima que obtinguin més beneficiaris d’una possible F1 a Madrid.
Els sectors de l’hostaleria i la restauració han estat dels més assenyalats per oferir condicions laborals precàries. Alguns exemples són les denúncies fetes per les Kellys o la dificultat actual del sector hoteler i de la restauració per trobar cambrers, cambreres i personal de neteja a causa de les condicions laborals. De la mateixa manera que reivindica la plataforma Aturem el Hard Rock sobre la creació de treball dins del macroprojecte, s’ha de tenir en compte la qualitat i la sostenibilitat de llocs de treball d’aquesta mena, i en el sector turístic a Catalunya, aquests solen ser estacionals i inestables, amb sous baixos i amb condicions precàries per a la majoria.
En conclusió, aquests esdeveniments són problemàtics per diversos motius: requereixen un elevat volum d'inversió pública sense la qual no serien viables econòmicament; la majoria de la població catalana no pot gaudir-los per l'elevat preu que tenen; el seu impacte econòmic es tradueix principalment en llocs de treball amb condicions generalment precàries; i tenen com a objectiu intensificar el volum de turisme a Catalunya i, especialment, a la ciutat de Barcelona.
Si bé el 80% de la població de la ciutat està d’acord que el turisme genera oportunitats econòmiques i de treball per als habitants de Barcelona, el 55% creu que la ciutat ja ha arribat o està arribant al límit en la capacitat de donat servei al turisme. Per tant, no podem tornar al model de ciutat que recorre a macroesdeveniments per promocionar-se, quan els beneficis d’aquests són dubtosos o nuls.
Agraïments: Alessandra Palomar i Raquel Lorenzo, i la resta de dones de l’Espai Zero Vuit.